Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
causada per alteracions de la trompa
d’Eustaqui (otitis serosa) poden
desaparèixer espontàniament al
cap de dies o setmanes, tot i que si
persisteix requerirà un tractament
mèdic amb descongestionant o, si
no cedeix, tractament quirúrgic
sota anestèsia general, mitjançant
punció timpànica, aspiració de
secrecions de l’orella i col·locació
de tubs de ventilació transtimpànics,
anomenats també «drenatges».
Pot associar-se també amb
una adenoidectomia (extirpació de
les vegetacions adenoides) en el
cas que contribueixin al procés. Si
hi ha alteracions cròniques de la
membrana i de la caixa timpànica,
el tractament específic és quirúrgic,
si bé les dimensions reduïdes
del conducte auditiu poden dificultar
la cirurgia en alguns casos. La
sordesa de percepció pot ser tractada
únicament mitjançant una
pròtesi auditiva, que és molt ben
tolerada si està ben indicada i
adaptada. Aquest sistema també
és útil per a les lesions de transmissió
que no poden ser tractades
d’una altra manera.
SUPORT A LES FAMÍLIES
Suport significa protecció, auxili o
favor.
Característiques generals. Educar
un fill no és una tasca fàcil i
moltes vegades cal efectuar alguna
consulta en relació amb l’aparició
d’un problema determinat. Hi ha
moltes maneres de rebre suport.
Tots els pares, en un moment
determinat, es fan preguntes sobre
l’evolució dels seus fills, tenen
inquietuds, preocupacions i poden
recórrer a amics, a la família o a un
194
professional, segons el tipus de
dubte que se’ls plantegi.
Síndrome de Down. La presència
d’una discapacitat en un fill pot
fer dubtar els pares sobre la seva
capacitat per educar-lo o per saber
com actuar i es plantegen si sabran
ser uns bons pares per a aquest
nen que ha nascut de manera diferent
a com s’esperava. Al principi
se sol prestar atenció a la discapacitat,
que genera molta inseguretat,
en el que és desconegut, i es
descarten les capacitats o el comportament
normal, que fins i tot
pot produir estranyesa. La mobilització
afectiva que té lloc en el si
d’una família quan neix un nen
amb discapacitat i durant els primers
anys és important. Entendre
aquests sentiments i fer-se càrrec
de la situació és la base del treball
de suport als pares. No ens hem de
conformar a oferir una atenció al
nen sinó també ajudar els pares a
trobar, conèixer i acceptar la persona
que hi ha al darrere de la discapacitat
per crear la base d’una relació
adequada i afavorir el desenvolupament
correcte del fill.
Signes d’alerta. Qualsevol situació
que generi angoixa o inseguretat
és bona per sol·licitar ajut.
Habitualment, les famílies de persones
amb discapacitat tenen relació
amb professionals, al llarg de la
seva vida, als quals poden acudir.
El metge de capçalera i el pediatre
els informaran sobre qualsevol
qüestió referent a la salut del nen i
els oferiran el seu ajut. De la mateixa
manera, tenir a prop un psicòleg
de referència a qui poder consultar
i demanar assessorament en qualsevol
moment suposa un suport
important. El mestre, el logopeda i