Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
gudes. En alguns pacients amb un
mal compliment de la medicació
pot ser útil administrar antipsicòtics
depot (fàrmacs d’acció retardada
que s’administren un cop cada
15-30 dies). En els trastorns esquizoafectius
el tractament dependrà
del tipus de simptomatologia. Si es
tracta d’un episodi maníac poden
administrar-se liti o antipsicòtics, o
una combinació d’ambdós. SI l’episodi
és depressiu, poden emprarse
antidepressius o antipsicòtics o
la seva combinació. Es poden utilitzar
liti i fàrmacs estabilitzadors de
182
l’humor per a la prevenció de recaigudes.
Els fàrmacs antipsicòtics
són eficaços en tots els trastorns
psicòtics. Els efectes secundaris
més importants són els símptomes
neurològics i la síndrome metabòlica
(obesitat, hiperglicèmia, hiperlipidèmia).
En les persones amb
síndrome de Down gairebé mai es
fa necessària l’hospitalització. Les
dosis d’antipsicòtics i psicofàrmacs
han de ser inferiors que en la
població general. Cal començar el
tractament amb dosis baixes i anar
pujant lentament.