Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

de Gilles de la Tourette en el qual
coexisteixen, de forma crònica i
grau variable, tics motors i vocals,
associats amb signes obsessius,
trastorn obsessivocompulsiu, trastorn
per dèficit d’atenció i hiperactivitat
i conducta asocial. Els tics
són molt variats. Es divideixen en
motors i vocals o fònics. Els primers
poden expressar-se amb
moviments senzills d’un múscul o
d’un grup reduït de músculs (tics
motors simples) com ara parpellejar,
encongir-se d’espatlles, girar el
cap inclinant-lo cap a un costat o
desviar els ulls cap amunt. També
poden expressar-se com moviments
en els quals participen
diversos grups de músculs, com
per exemple estendre un braç i
alhora torçar el cap cap a un costat
(tic motor complex). Els tics vocals
també es poden classificar en simples
(escurar-se el coll o tossir) i
complexos. Aquests últims es
caracteritzen per l’ús del llenguatge
parlat i poden consistir a repetir
l’última síl·laba de l’interlocutor
(ecolàlia) o emetre paraules obscenes
(coprolàlia), entre d’altres. En
general, els tics es produeixen en
brots al llarg del dia. En el nen
solen ser més freqüents a casa, a
l’hora de tornar de l’escola; varien
d’intensitat i freqüència per temporades
de 3-4 mesos de durada. Fins
ara no es coneix el mecanisme pel
qual es produeixen els tics. Es creu
que tenen una base genètica però
també hi actuen factors biològics,
ambientals i emocionals.
Síndrome de Down. Hi ha molt
poca informació pel que fa als tics
en els nens amb síndrome de
Down, però la pràctica mostra que
són relativament freqüents. En
general, tenen les mateixes característiques
que la resta de la població.
La majoria dels nens comencen
a presentar tics abans dels 15
anys. La intensitat, la freqüència i
el tipus de tic s’expressen amb una
gran diversitat, per la qual cosa el
maneig ha de ser individualitzat i
ha de tenir en compte les característiques
neurològiques i conductuals
pròpies de la síndrome de
Down. Els nens amb síndrome de
Down que a més presenten el trastorn
de Gilles de la Tourette tenen
un nivell cognitiu inferior al descrit
en la població amb síndrome de
Down i a més solen tenir dificultats
en la interacció social i en alguns
casos trets autistes.
Signes d’alerta. Hi ha situacions
especials en les quals els tics augmenten
o disminueixen. Cal recordar
que els tics evolucionen en
forma de brots i alternant temporades
bones i dolentes. És possible
que algunes vegades els brots
siguin molt intensos i repercuteixin
desfavorablement en el desenvolupament
del nen. Per això cal saber
de quina manera els tics interfereixen
en el seu món emocional,
f a m i l i a r, social i escolar. En els
casos greus es recomana consultar
el metge especialista per valorar la
necessitat d’instaurar un tractament
medicamentós o psicològic.
És fonamental evitar errors conceptuals
en considerar un tic com
un trastorn exclusiu del moviment
i no tenir en compte els factors
ambientals i psicològics necessaris
per al seu tractament.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . Els nens i els seus
pares han de ser informats amb un
llenguatge comprensible sobre les
199
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z