Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

(onicomicosi) (Fig. 2.33) o dels
p e u s (tinea pedis). Apareixen
generalment després de la pubertat
i sembla que es relacionen amb
la vida en comunitat.
Signes d’alerta. Hi ha nombrosos
signes que indiquen que la pell ha
perdut alguna de les seves funcions
o que no està sana. Una pell
deshidratada, amb signes de descamació,
envermellida, engruixida
i dolorosa és una p e l l m a l a l t a .
L’aparició de noves lesions cutànies
o el canvi de lesions ja presents
pot ser també un signe d’alerta.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . Conservar la p e l l
hidratada, evitar el contacte directe
amb productes irritants, mantenir
una higiene diària correcta sense
ser excessiva, exposar-se al sol
d’una manera responsable, són
algunes de les coses que ens ajuden
a mantenir la pell sana. En cas
que s’observi cap signe d’alerta, el
dermatòleg és l’especialista que
s’ocupa de les malalties de la pell.
El cutis marmorata es veu afavorit
pel fred i no requereix cap tractament
especial. En general, és recomanable
realitzar almenys un control
amb un especialista que valori
si el pacient requereix un seguiment
dermatològic.
PEUS
El peu constitueix una part del cos
molt complexa i de gran importància.
Està format per múltiples
ossos que s’articulen entre si i permeten
fer moviments complicats i
diversos. Aquests moviments permeten
adaptar-se a tota mena de
superfícies i als desplaçaments
Fig. 2.34. Peu en la síndrome de Down
corporals de la marxa, a més de
suportar grans pesos. Els p e u s
mantenen l’estructura per mitjà de
nombrosos músculs i lligaments.
Característiques generals. Com
a conseqüència de l’alteració de
l’equilibri entre el pes corporal i la
posició o el mal recolzament del
peu, s’altera la mecànica de la
marxa i pot aparèixer fatiga muscular,
deformació dels eixos del
peu, dolor i callositats com a conseqüència
d’un recolzament incorrecte.
Síndrome de Down. En la síndrome
de Down, la forma del peu
presenta algunes característiques
pròpies. Els peus solen ser més
curts i amples, amb un augment de
l’espai entre el primer i el segon dit
(Fig. 2.34) i un plec a la planta que
va des del taló fins al primer espai
interdigital (entre els dos primers
dits). Sovint, els dits són curts i
gruixuts, i poden presentar diferents
formes i graus de desviació.
Com a conseqüència de la laxitud
habitual de les persones amb síndrome
de Down, sovint també
s’observa una volta plantar aplanada
amb un peu d’aspecte pla.
Signes d’alerta. Amb el pas del
temps, les persones amb síndrome
de Down presenten alteracions en
el recolzament de la planta del peu.
173
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z