Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
factant pulmonar. Quan el nadó
prematur ja es troba en condicions
de ser traslladat al seu domicili,
s’han de continuar tenint en compte
una sèrie d’advertències. Els
nens prematurs necessiten un
ambient càlid, ja que solen ser
nadons més delicats i no regulen
bé la temperatura, per la qual cosa
poden tenir fred o calor amb més
facilitat. Han de menjar més sovint,
fins i tot gairebé cada hora i les
preses han de prolongar-se de
vegades durant més de 40 minuts.
Cal controlar-los el pes cada 4 o 5
dies; per això és important estar en
comunicació constant amb el
pediatre. Necessiten afecte i estímuls
de tipus visual, auditiu i tàctil
(vegeu Atenció primerenca).
Signes d’alerta. El lactant que ha
nascut prematur exigeix atenció
immediata si a) no s’alimenta adequadament;
b) no guanya pes; c)
respira amb dificultat; d) no té bon
color (pàl·lid, gris o morat); e) es
mostra inactiu, endormiscat; f)
vomita sovint o plora permanentment;
i g) qualsevol signe que es
consideri preocupant.
PROGRAMA DE SALUT
Els nens amb síndrome de Down
comparteixen amb la resta de la
població infantil la predisposició a
patir problemes de salut determinats
per l’edat però poden experimentar
algunes diferències pel que
fa a la freqüència i a la naturalesa.
És important conèixer-los i, sempre
que es pugui, anticipar-se a la
possible presentació. Per això és
important que es beneficiïn d’un
programa de salut específic a la
seva situació. En l’addenda d’a-
180
questa publicació s’exposa i es
comenta el Programa de Salut
actual, essencialment preventiu,
que ha estat dissenyat pel Centre
Mèdic Down de la Fundació
Catalana Síndrome de Down i que
s’utilitza en aquest centre.
PSICOSI
Les psicosis són un conjunt de
malalties psiquiàtriques caracteritzades
per una alteració profunda
del contacte amb la realitat. El
pacient psicòtic presenta sovint
símptomes com ara deliris i al·lucinacions.
La capacitat de judici i de
percepció de la realitat estan alterades.
Característiques generals. Poden
trobar-se símptomes psicòtics
en trastorns afectius (d e p r e s s i ó,
trastorn bipolar), en un delirium
(per exemple, en la síndrome
d’abstinència de l’alcohol o altres
drogues) o en una malaltia orgànica
cerebral (per exemple, la
demència). Tanmateix, els trastorns
psicòtics pròpiament dits són
l’esquizofrènia, la paranoia (trastorn
delirant), els trastorns psicòtics
breus i els trastorns esquizoafectius.
L’esquizofrènia té una prevalença
de l’1% en la població. Sol
iniciar-se entre els 15 i els 25 anys i
es produeix en la mateixa proporció
en homes que en dones. Es
desconeix la causa de la malaltia.
Probablement hi estan involucrats
diversos factors, tant genètics i
biològics com ambientals i psicosocials.
El trastorn pot iniciar-se de
forma aguda amb idees delirants,
al·lucinacions (sobretot de tipus
auditiu), agitació i a vegades conductes
agressives en relació amb