Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

36. La supervivència d’aquests
nens sol ser bona en serveis que
compten amb la tecnologia adequada;
tanmateix, en institucions
del Tercer Món la mortalitat pot
arribar fins al 60%; c) prematur
extrem: naixement entre la setmana
24 i la 28 de gestació. En aquest
grup de nens cal emprar mètodes
terapèutics molt específics i sofisticats.
Malgrat la instauració d’un
tractament adequat en la unitat de
cures intensives, la mortalitat d’aquest
grup de bebès i les seqüeles
que presenten posteriorment continuen
sent elevades. Les possibles
seqüeles poden ser trastorns d’audició
(sordesa), trastorns de visió
(ceguesa total o parcial), lesions
pulmonars que poden manifestarse
amb infeccions respiratòries freqüents,
asma, bronquitis i, finalment,
lesions de tipus neurològics,
que varien de lleus a greus (seria el
cas de la paràlisi cerebral infantil).
Consideracions generals. La prematuritat
sol ser conseqüència de
diverses causes: a) malalties de la
mare, com infeccions greus, problemes
de cor o fetge, o malalties
immunològiques com el lupus eritematós;
b) problemes obstètrics
com tumors d’úter, infertilitat prèvia,
bessons o embarassos múltiples,
amenaça d’avortament, placenta
prèvia i edat superior a 38
anys; c) causes socials: activitat
laboral intensa, alcoholisme, desn
u t r i c i ó; d) problemes cromosòmics:
els nens amb problemes cromosòmics
tenen un risc tres vegades
superior de néixer prematurs
que la població general.
Síndrome de Down. El període
de gestació dels nens amb síndrome
de Down pot escurçar-se una
mica, però la gran majoria neixen
en el moment adequat, entre les 38
i les 42 setmanes. El pes dels nounats
amb síndrome de Down tendeix
a ser més baix de l’habitual,
independentment del temps de
gestació; la seva longitud també
tendeix a ser lleugerament reduïda.
Però això no s’ha de confondre
amb una veritable p r e m a t u r i t a t,
que no és en absolut la norma.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Des del punt de vista
preventiu es recomana a) controlar
l’embaràs freqüentment; b) reposar
si hi ha amenaça de part prematur;
c) evitar embarassos múltiples
en el cas de mètodes artificials
de concepció; d) en el cas que el
part s’hagi de dur a terme necessàriament,
és a dir, que no es pugui
controlar, caldrà fer madurar els
pulmons del nadó amb l’administració
a la mare d’un preparat de
cortisona (betametasona) per via
intramuscular; c) tenir a l’abast un
equip preparat amb neonatòleg,
incubadora, oxigen i pulmó artificial
o ventilació mecànica. Els nens
prematurs extrems han de néixer
sempre en centres especialitzats.
Les mesures terapèutiques que pot
requerir un bebè prematur són
competència del Servei de
Neonatologia. Algunes són bàsiques.
Si un nen és prematur i no
respira amb normalitat caldrà
posar-lo a la incubadora amb oxigen;
si continua sense respirar bé
se l’ha de posar dins del pulmó
artificial o aplicar-li ventilació
mecànica. Actualment hi ha una
substància que s’administra als
pulmons perquè aquests puguin
funcionar millor disminuint la tensió
superficial, és l’anomenat sur-
179
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z