Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

diferenciades. L’exantema del
xarampió brota coincidint amb una
elevació febril, al cap de 4 dies de
l’inici d’un quadre catarral, i avança
al llarg de 4-5 dies des del cap
fins a les parts distals de les extremitats;
no apareix abans dels 6
mesos d’edat, a causa d’un estat
d ’i m m u n i t a t transitori transferit
per la mare; s’acompanya d’una
tos intensa i l’estat general està
molt afectat. La rubèola es desenvolupa
amb febre escassa o nul·la,
l’erupció segueix un patró similar
al del xarampió però és menys
intensa i evoluciona més ràpidament;
s’acompanya d’una inflamació
dolorosa dels ganglis del coll.
L’erupció de la varicel·la dura 4 o 5
dies i és molt pruriginosa, es manifesta
per brots de taques cutànies
que es van transformant en vesícules,
que finalment s’assequen i es
converteixen en crostes; s’estén
per tot el cos incloent-hi el cuir
cabellut i les mucoses i pot o no
existir febre. La parotiditis o consisteix
en una tumefacció de les
glàndules paròtides que es dolorosa,
sobretot quan es palpa. Pot
aparèixer febre, que no sol ser alta,
i l’estat general sol estar poc afectat.
La normalitat es restableix en
6-10 dies. La tos ferina evoluciona
amb accessos intensos de tos que
acaben amb un estridor, que predominen
durant la nit i ocasionen
vòmits. No sol haver-hi febre i, en
absència d’un tractament antibiòtic
adequat, es prolonga de 4 a 6 setmanes.
Síndrome de Down. Els nens
amb síndrome de Down solen patir
aquestes malalties de la mateixa
manera que els altres. De totes
maneres, atès que tenen un cert
grau d’immunodeficiència, presenten
el risc potencial de patir una
evolució pitjor.
Signes d’alerta. El curs d’aquestes
malalties és autolimitat i en
general té bon pronòstic. Ta n -
mateix, totes poden derivar en
complicacions greus dels sistemes
nerviós i respiratori, sobretot en
lactants i nens petits. Per això, la
presentació de manifestacions
neurològiques (mal de cap intens,
alteracions de la consciència, convulsions
o rigidesa), vòmits repetits
independents, tos o dificultat
respiratòria, com també manifestacions
hemorràgiques o f e b r e
inusualment elevada, exigeixen
una atenció mèdica ràpida.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . Indiscutiblement, el
mitjà més eficaç i econòmic de prevenir
aquestes malalties és la vacunació.
En les comunitats que han
implementat la vacunació sistemàtica
de tota la població infantil la
seva incidència i les seves complicacions
han desaparegut o s’han
reduït dràsticament. Els nens amb
síndrome de Down responen generalment
bé a les vacunacions i no
presenten més reaccions que les
habituals, per regla general breus i
lleus. No hi ha un tractament causal
per a les malalties víriques, que
es beneficien de mesures de
suport: repòs, antitèrmics, hidratació
adequada. En la tos ferina estan
indicats els a n t i b i ò t i c s del grup
dels macròlids, la utilitat dels quals
és superior com més precoçment
s’utilitzin. Aquests antimicrobians
estan també indicats per prevenir
la malaltia en les persones properes.
151
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z