Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

L’onicomicosi és l’afectació per
fongs de les ungles i sol estar ocasionada
per una afectació prèvia
de les mans o dels peus (Fig. 2.37).
La seva elevada presència en les
persones amb síndrome de Down,
sobretot en edats adolescents, pot
relacionar-se amb una major freqüència
d’activitats esportives en
comunitat.
Signes d’alerta. Als peus, l’afecció
és sobretot interdigital i plantar,
amb coïssor; sol produir descamació
i una olor desagradable. Les
ungles s’engrosseixen i poden presentar
canvis en la coloració. La
tinya cutània es presenta en forma
de plaques de p e l l i n f l a m a d e s ,
amb descamació, sovint amb una
vora vermellosa característica en
forma d’anella. És important recordar
que els fongs gairebé mai no
es propaguen ni causen una malaltia
greu. Tanmateix, en les persones
amb un sistema immunitari
dèbil per altres malalties poden
estendre’s o fer-se crònics.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Les infeccions localitzades
lleus responen bé al tractament
local de les lesions, amb cremes
antifúngiques. El tractament
per via oral és necessari si el local
falla o si es tracta d’una àrea extensa.
També en cas d’afectació de les
ungles o del pèl, cal un tractament
per via oral. La millor manera de
prevenir una infecció és mantenir
la pell i els seus annexos nets i
secs. És recomanable canviar- s e
cada dia els mitjons i la roba interior,
sobretot en els mesos de més
calor, treure’s les sabates en arribar
a casa i exposar els peus a l’aire.
Cal evitar caminar descalç en llocs
públics i no s’ha de compartir el
calçat. En cas que la tinya hagi
estat transmesa per un animal o
una mascota, s’ha de portar l’animal
al veterinari per sotmetre’l a
tractament.
TIROIDE
La tiroide és una glàndula situada a
la cara interior del coll, per sota de
la mandíbula i per sobre de les clavícules,
la funció de la qual és
fabricar i secretar unes substàncies
anomenades hormones tiroïdals,
en concret la tiroxina i la triiodotironina
(Fig. 2.36). Les malalties que
poden produir són excés de producció
d’hormones tiroïdals (hipertiroïdisme),
disminució de producció
d’hormones tiroïdals (hipotiroïdisme)
i augment de les dimensions
de la glàndula, anomenat
goll.
Característiques generals.
L’hipotiroïdisme és una malaltia
consistent en una disminució
d’hormones tiroïdals per part de la
t i r o i d e. Els seus símptomes
inclouen, entre d’altres, l’augment
de pes, la sequedat de la pell, la
somnolència, el restrenyiment, el
cansament i la disminució de la freqüència
dels batecs del cor.
L’hipotiroïdisme subclínic és una
fase inicial i molt lleu de l’hipotiroïdisme,
en la qual es produeix una
disminució mínima d’hormones
tiroïdals per p a r t de la t i r o i d e.
Habitualment no produeix símptomes
ni en general requereix tractament.
Es detecta mitjançant anàlisi
de sang. El goll consisteix en un
augment de mida de la glàndula
tiroide. Es detecta per la palpació
del coll. En algunes ocasions s’utilitza
una prova d’imatge per estu-
201
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z