Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

Fig. 2.27 Mossegada creuada posterior Fig. 2.28 Mossegada creuada anterior
Fig. 2.29 Apinyament dentari Fig. 2.30 Mossegada oberta
b) les mossegades creuades anteriors
d’una dent o més (Fig. 2.28);
c) les retencions prolongades de
dents de llet o erupcions tardanes
de peces definitives; d) els apinyaments
dentaris (Fig. 2.29); i e) les
mossegades obertes (Fig. 2.30).
Orientacions preventivoterapèutiques.
Cal decidir el tipus de
tractament segons el tipus de
maloclusió, la dentició i l’edat del
nen amb síndrome de Down. És
evident que el comportament del
nen influeix notablement en la
decisió d’iniciar o no un tractament.
a) Dentició de llet (3-6 anys).
Cal vigilar el recanvi dentari i
supervisar la h i g i e n e dental. En
aquesta etapa és molt important la
reeducació de la funció de la llengua
i de la musculatura orofacial.
d) D e n t i c i ó mixta (entre 7 i 12
anys). Cal vigilar el recanvi dentari,
per la qual cosa és de gran utilitat
practicar una ortopantomografia o
radiografia panoràmica on es
visualitzen els problemes d’erupció
i de manca de peces (Fig. 2.31).
Molts cops cal extreure les dents
de llet per facilitar la sortida de les
dents definitives i evitar malposicions
i apinyament. En aquestes
edats es poden tractar els problemes
transversals («m o s s e g a d e s
creuades») amb aparell fix mitjançant
una expansió de l’os maxil·lar
superior. Els aparells amovibles no
estan indicats en els nens amb síndrome
de Down ja que dificulten la
dicció i requereixen molta col·laboració
del pacient. És important
tenir en compte els problemes funcionals
de respiració, de funció de
la l l e n g u a, que acompanyen o
agreugen la maloclusió. Els problemes
sagitals (mossegades inverti-
165
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z