Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

sició, ja que no totes les persones
reaccionen de la mateixa manera
davant del sol. Així mateix, les diferents
condicions d’exposició
influeixen en els efectes nocius i
beneficiosos del sol.
Característiques generals. Dins
dels raigs ultraviolats es distingeixen
tres grans subtipus, en funció
de la seva energia, la influència
nociva dels quals sobre la pell és
diferent. Així, els raigs ultraviolats
A (UVA), els de menor energia i
que representen el 90% del total de
la radiació solar a la qual estem
exposats, estan relacionats amb el
fotoenvelliment prematur i amb les
reaccions de fotosensibilitat. Els
raigs ultraviolats B o UVB d’energia
mitjana són més habituals a
l’estiu i en les hores centrals del
dia; afecten la zona més superficial
de la pell i són els màxims responsables
de les cremades solars i del
càncer cutani a llarg termini. Els
raigs ultraviolats C (UVC) són els
més energètics i perillosos, però
afortunadament són en gran part
absorbits per la capa d’ozó. D’altra
banda, la proporció i la intensitat
de la radiació dependrà de nombrosos
factors com l’hora del dia
(la radiació solar més intensa es
produeix entre les 11 i les 16
hores), l’estació de l’any (és superior
a l’estiu per l’augment de la
perpendicularitat amb què incideixen
els raigs solars), l’altitud (a
més altitud, més intensitat dels
raigs ultraviolats) i la latitud (la
intensitat de la radiació és superior
a l’equador i disminueix progressivament
en ascendir cap als pols).
Síndrome de Down. La sequedat
freqüent de la pell en les persones
amb síndrome de Down i el fet que
aquesta sigui més prima augmenta
la incidència de la irradiació solar.
Per tant, cal observar amb rigor les
mesures de fotoprotecció.
Signes d’alerta. Les reaccions a
curt termini que es poden observar
més sovint després d’una exposició
solar són les cremades i les
reaccions de fotosensibilitat. La
cremada solar és producte d’una
exposició al sol sense protecció. La
clínica s’inicia al cap de 4-6 hores
de l’exposició. En un primer estadi,
s’observa envermelliment cutani,
que s’intensifica progressivament.
En una segona fase s’afegeixen
signes inflamatoris i en ocasions
formació de vesícules i butllofes
que ocasionen picor i dolor. Les
reaccions de fotosensibilitat poden
estar desencadenades pel contacte
previ de la p e l l, ja sigui amb un producte
químic o un vegetal o bé per
la presa d’un medicament. Aquests
productes sensibilitzen la p e l l q u e ,
després d’exposar-se al sol, presenta
lesions que característicament
afecten les zones exposades
com la c a r a, l’escot o els avantbraços.
De les conseqüències de la
fotoexposició a llarg termini, el càncer
cutani és la més important. Els
signes d’alerta que pot presentar
una lesió cutània (c r e i x e m e n t r à p i d ,
sagnat, canvi de color, asimetria,
picor o d o l o r) han de ser sempre
valorats per un especialista.
Orientacions preventivoterapèutiques.
La sensibilitat individual
davant de l’exposició solar ha
estat classificada en sis grups anomenats
fototips, ordenats de
menor a major capacitat de resposta
de la pell davant del sol, que es
109
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z