Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
espontàniament. Si no és així, i al
cap d’un temps prudencial (cap als
2 anys d’edat) els testicles no han
baixat adequadament fins a l’escrot,
l’alteració se soluciona amb
una petita i senzilla intervenció quirúrgica
que, en la terminologia
mèdica, s’anomena orquidopèxia.
CRUP. LARINGITIS
El crup es caracteritza per l’aparició
sobtada de ronquera, tos de gos i
símptomes que es manifesten en
aspirar l’aire cap a les vies respiratòries
(inspiració), consistents en
una respiració ronca (estridor) i un
grau més o menys accentuat de
dificultat a l’hora de respirar (tiratge
o dispnea inspiratòria). Es deu a
la inflamació o inflor de la laringe i
de les cordes vocals (Fig. 2.1).
Gairebé sempre és conseqüència
d’una infecció per virus: laringotraqueïtis
viral. En ocasions no s’associa
amb una infecció reconeguda:
crup espasmòdic. També pot
estar causat per una infecció bacteriana,
però només excepcionalment,
ja que se sol prevenir mitjançant
l’aplicació sistemàtica de les
vacunacions infantils.
Característiques generals. El
crup és sobretot freqüent entre els
6 mesos i els 3 anys d’edat. Al voltant
dels 2 anys l’experimenten 5
de cada 100 nens. Les seves repeticions
no són rares. En la laringitis
viral, els símptomes s’acostumen a
manifestar després d’1 a 3 dies
d’un refredat, febril o no, i empitjoren
típicament durant la nit, la qual
cosa obliga el nen a incorporar-se
al llit per respirar millor. En general
es resolen espontàniament al cap
de 3-7 dies, tot i que es poden pro-
84
longar o complicar amb la infecció
de la tràquea i els bronquis (laringotraqueobronquitis).
En la repetició
influeixen factors de predisposició,
entre els quals hi sol haver
una constitució al·lèrgica.
Síndrome de Down. La freqüència
de recurrències de laringotraqueïtis
aguda és superior a l’habitual
en els nens amb síndrome de
Down durant els primers anys de
vida. Es pot atribuir a una fallada
dels mecanismes immunitaris després
d’un primer brot, més probable
que en els nens de la població
general. També hi poden contribuir
les alteracions orgàniques locals,
com ara una menor consistència
dels cartílags de la laringe (laringomalàcia),
no infreqüents en lactants
amb síndrome de Down i que
se soluciona espontàniament amb
l’edat. La hipotonia generalitzada
d’aquests nens, la seva propensió
a la propulsió de la llengua cap
enrere i l’augment freqüent de
mida (hipertròfia) de les amígdales
i les adenoides també afavoreixen
l’obstrucció de les vies respiratòries
altes. L’al·lèrgia sembla tenir
un paper escàs en aquests
pacients.
Signes d’alerta. Tot i que el soroll
i la dificultat respiratòria alarmen
sovint els pares i el mateix nen,
sobretot durant la nit, no solen
representar en ells mateixos signes
de gravetat; la millora progressiva
n’és la norma. En canvi, són
motius d’assistència mèdica i hospitalització:
a) la ronquera progressiva;
b) la dificultat respiratòria
creixent; c) l’excitació extrema; d)
el color blavós de llavis o ungles;
e) les alteracions de la consciència;
i f) la febre alta prolongada.