Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
des d’incisius, és a dir, que les
dents superiors mosseguen per
dins les inferiors) o verticals (mossegades
obertes, quan les dents
superiors no toquen les inferiors)
poden o no tractar-se segons la
gravetat. Per tant, cal fer un bon
diagnòstic mitjançant una teleradiografia
lateral de crani (Fig. 2.32).
En aquesta etapa, el nen amb síndrome
de Down es troba en fase
de creixement i aquest pot ser redirigit
o modulat per tractar la maloc
l u s i ó segons la gravetat. Qualsevol
tractament precoç en aquesta
etapa implica una supervisió
periòdica fins que el nen completi
la dentició definitiva, el creixement
i la seva reavaluació, si bé algunes
vegades cal iniciar una segona fase
de tractament. c) Dentició definitiva
(més de 13 anys). En aquesta
etapa cal avaluar tots els problemes
detingudament mitjançant un
bon diagnòstic i quantificar la gravetat
i el pronòstic de la maloclusió
per decidir les possibilitats de tractar-la.
Com més greu sigui, més
difícil serà aconseguir un resultat
166
Fig. 2.31. Ortopantomografia
òptim. En el tractament ortodòntic
dels nens amb síndrome de Down
és imprescindible la col·laboració
dels pares i del nen en la higiene
bucodental i en la cura dels aparells.
No es pot renunciar a millorar
la condició d’aquests nens i s’ha de
contribuir d’alguna manera a la
seva integració social.
Fig. 2.32. Teleradiografia lateral
del crani