Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

femta, l’enduriment (fecalomes) i
la defecació difícil o dolorosa, contribueixen
a agreujar i perpetuar el
problema. Això té lloc amb especial
freqüència en els nens en edat
p r e e s c o l a r, quan coincideix amb
l’època d’inici del control voluntari
de la defecació, durant el segon
any de vida. La defecació dolorosa,
agreujada per la presència de fissures
anals i sagnat, pot alterar en
aquests nens l’adquisició correcta
dels hàbits de control de l’esfínter
anal i afavorir actituds de retenció
de la femta que tendeixen a empitjorar
i perpetuar el restrenyiment.
Quan el restrenyiment és orgànic,
l’edat d’inici depèn de la causa.
Alguns trastorns orgànics produeixen
restrenyiment precoç i intens
en el període neonatal, com és el
cas de la malaltia de Hirschsprung
(megacòlon agangliòtic), amb restrenyiment
que es pot acompanyar
d’obstrucció o distensió abdominal
i repercussió en el desenvolupament.
Síndrome de Down. El restrenyiment
crònic és més freqüent en les
persones amb síndrome de Down
que en la població general. Es
detecta fins en el 30% dels pacients
amb la síndrome i s’ha relacionat
amb diverses causes. El restrenyiment
pot ser de tipus orgànic, produït
per malformacions o anomalies
digestives que s’associen amb
relativa freqüència amb la síndrome
de Down, com la malaltia de
Hirschsprung (m e g a c ò l o n a g a ngliòtic).
Aquesta possibilitat ha de
descartar-se sempre en els nens
amb síndrome de Down que presentin
restrenyiment intens ja en el
període neonatal o en els primers
mesos de vida. Al marge d’aques-
tes causes orgàniques, hi ha molts
factors afavoridors del restrenyim
e n t crònic en la síndrome de
Down, com hipotonia de la paret
abdominal, trànsit a través d’un
intestí lent, presència de trastorns
de la motilitat al llarg de tots els
segments del tub digestiu, dieta
poc adequada (amb aportació
escassa de fibra o de líquids) i
manca d’exercici. Una altra possibilitat
és que el restrenyiment estigui
relacionat amb l’hipotiroïdisme
associat amb la síndrome de
Down.
Signes d’alerta. En la síndrome
de Down, constitueixen signes d’alarma
el restrenyiment intens i d’inici
precoç, acompanyat de quadres
de suboclusió intestinal, distensió
abdominal i retard del dese
n v o l u p a m e n t, ja que pot ser
secundari a patologies orgàniques
greus com la malaltia de
Hirschsprung o les malformacions
del tub digestiu. Aquestes possibilitats
requereixen diagnòstic i tractament
precoços. En edats posteriors,
el dolor i la dificultat en l’evacuació
de la femta, la presència de
fecalomes (femta voluminosa i
dura) i les actituds de retenció fecal
per evitar el dolor, constitueixen
també signes d’alerta que requereixen
l’adopció de mesures de
prevenció i tractament per evitar la
cronicitat del restrenyiment.
Orientacions preventivoterapèutiques.
El tractament del restrenyiment
implica una dieta adequada
amb aportació suficient de
fibra i de líquids, com també exercici
físic. És també important establir
els hàbits correctes de defecació.
En casos que no responguin a
aquestes mesures generals cal
185
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z