Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

en cas de presentar dolor i limitació
persistents de la mobilitat del
coll, canvis en la marxa, aparició
de canvis en el to muscular de les
extremitats o incontinència d’esfínters.
Consideracions preventivoterapèutiques.
Com a mesura de
prevenció, es recomana en general
un estudi clínic i radiològic de la
columna cervical en els nens amb
síndrome de Down a partir dels
tres anys. En cas que hi hagi inestabilitat
però no símptomes, es
recomana evitar exercicis que
sobrecarreguin el coll, com ara
tombarelles o tirar-se de cap a la
piscina. En cas que es manifesti
cap de les molèsties esmentades,
pot estar indicat el tractament quirúrgic
mitjançant la fusió de vèrtebres.
CONDUCTA: TRASTORNS
S’entén per trastorns de la conducta
aquells comportaments que s’aparten,
tant qualitativament com
quantitativament, d’una norma de
comportament que es pren com a
referència. Aquestes normes s’estableixen
en funció de criteris
socioculturals i determinen en
quins límits i condicions són
acceptables.
Característiques generals. Dins
dels trastorns de la conducta, destaquen
el trastorn dissocial, el
TDAH (trastorn per dèficit d’atenció
i hiperactivitat) i el mutisme
selectiu. El trastorn dissocial forma
part del que el «Manual diagnòstic
i estadístic dels trastorns mentals
(DSMIV)», editat per l’Associació
Americana de Psiquiatria, defineix
com un dels trastorns d’aparició
durant la infantesa i l’adolescència.
Es troba en el subgrup de trastorns
de la conducta pertorbadora, juntament
amb el trastorn per dèficit
d’atenció amb h i p e r a c t i v i t a t. El
comportament antisocial es refereix
a la transgressió de les normes
que són pròpies de l’edat del nen.
Es caracteritza per la desobediència
contínua, el rebuig de les normes
imposades i la presència d’actituds
de provocació i d’oposició.
Aquest comportament dificulta les
relacions del nen tant individuals
com de grup i produeix desajustaments
en el seu desenvolupament
emocional i afectiu. El trastorn dissocial
és més freqüent en nois i es
presenta, en major mesura, amb
conductes d’enfrontament. En les
noies es manifesta a través de
mentides, faltes a l’escola, fugides
de casa, consum de drogues, entre
d’altres. El trastorn per dèficit d’atenció
amb h i p e r a c t i v i t a t és un
trastorn del comportament caracteritzat
per distracció moderada o
greu, períodes d’atenció breus,
hiperactivitat, inestabilitat emocional
i impulsivitat. Segons el DSM-
I V, habitualment, els símptomes
empitjoren en les situacions que
exigeixen una atenció o un esforç
mental sostinguts o que estan
mancades d’atractiu o novetat
intrínsecs. Es pot diagnosticar a
qualsevol edat, però s’han d’haver
presentat alguns símptomes abans
dels 7 anys d’edat. El nen amb
aquest trastorn presenta dificultats
per mantenir l’atenció, fa la
impressió que no escolta, no fa cas
quan se li ordena alguna cosa, es
distreu, està inquiet, no escolta i
presenta manifestacions d’hiperactivitat
o impulsivitat caracteritza-
77
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z