Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
Signes d’alerta. Corresponen gairebé
exclusivament als que poden
r e f e r i r-se a l’estrangulació d’una
hèrnia. És infreqüent en nens i
afecta sobretot les hèrnies inguinals.
L’aparició de dolor local, nàusees,
vòmits i bombament abdominal
han de fer sospitar aquesta
complicació i la necessitat d’una
atenció mèdica urgent.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Les hèrnies umbilicals
del lactant es tanquen espontàniament,
en la gran majoria dels casos
sense necessitat de tractament. Si
persisteixen cap als dos anys, en
general, hauran de ser intervingudes
quirúrgicament. Els altres tipus
d’hèrnia requereixen sempre cirurgia.
HIGIENE DENTAL
L’elevada predisposició dels nens
amb síndrome de Down a presentar
patologia bucodental causada
per trastorns neurològics o motors
que condicionen la masticació, els
moviments linguals i l’habilitat de
manipulació, com també per dèficits
immunològics, implica la
necessitat imperiosa d’instaurar el
més aviat possible una h i g i e n e
dental adequada i mantenir-la. La
intervenció dels pares és bàsica i
necessària fins que el nen assoleixi
l’autonomia suficient. a) Dentició
de llet o decídua (1-6 anys). Un cop
han sortit les primeres dents es
poden netejar amb una gaseta
mullada amb aigua. Quan el seu
nombre és superior, cal establir
una rutina més minuciosa i sistemàtica
per garantir que totes queden
netes. Cal començar primer
per dalt i pel mateix costat i netejar
124
la superfície de fora i després la de
dins, i en darrer lloc, les cares de
masticació dels queixals i la llengua.
Es recomana la neteja completa
després de sopar. Els nens
amb síndrome de Down no solen
ser massa col·laboradors i si els
pares estan cansats al final del dia,
l’experiència pot no ser positiva,
per la qual cosa cal recordar la
necessitat de ser persistents. La
forma més còmoda per obtenir un
bon accés a la cavitat bucal és
col·locar el nen ajagut i el c a p
recolzat sobre la falda del pare o de
la mare; per aconseguir que obri la
boca és útil lliscar el dit índex de la
mà esquerra en la comissura bucal
pressionant cap avall. Quan el nen
creix, cal efectuar aquesta operació
en posició vertical, amb el pare
col·locat al darrere. No és recomanable
fer servir dentifrici, perquè
dificulta la visió de la zona i és fàcil
i n g e r i r-lo. S’ha d’esperar que el
nen aprengui a escopir i a no
empassar. És recomanable limitar
la quantitat de pasta dental a la
mida d’un pèsol. El nen ha d’anar
responsabilitzant-se de forma progressiva
de la h i g i e n e d e n t a l ,
segons la seva maduració psicomotora,
si bé els pares han de
supervisar-la cada dia. Els raspalls
de dents més recomanables són
els de cerres toves de punta arrodonida,
de capçal petit i mànec
gros. La tècnica del raspallat no és
massa important; el que s’ha de
pretendre és que vagi adquirint
l’hàbit. Ateses les dificultats d’habilitat
manual en els nens amb síndrome
de Down, els pares sempre
han de supervisar i repassar les
seves accions. L’ús de raspalls
elèctrics pot ajudar, però als nens