Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
Down pot tenir una repercussió
més important, amb major tendència
a la deshidratació i a la desnutrició.
L’alteració immunitària afavoreix,
en general, la presentació
d’infeccions d’una manera repetida,
com també la possibilitat de
tenir associada una malaltia intestinal
prèvia amb m a l a b s o r c i ó
secundària o malformacions intestinals.
La deshidratació es confirma
per la pèrdua de pes i determina
el grau de gravetat. S’acompanya
d’altres signes clínics com la
sequedat de la pell i dels llavis, la
manca de llàgrimes, la tendència a
tenir son i la set. En cas de diarrea
és recomanable fer una anàlisi de
la femta per determinar-ne la
causa.
Signes d’alerta. S’hauria de consultar
el pediatre davant dels símptomes
següents: a) La persistència
de vòmits, de més de dotze hores
des de l’inici del quadre, que no es
controlen amb sèrum oral, a causa
del risc de deshidratació que comporta
(els signes de deshidratació
són p e l l i l l e n g u a seques, u l l s
enfonsats i tendència a tenir son);
b) la persistència de febre durant
més de 48 hores, amb mal estat
general; i c) la presència de sang i
moc a la femta. Convé recollir una
mostra de femta per analitzar i acudir
al pediatre.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Actualment disposem
de vacunes davant de rotavirus,
compostes per virus vius atenuats,
que s’administren per via oral
durant el primer semestre de vida.
El tipus d’immunodeficiència pròpia
de la síndrome de Down no
representa una contraindicació per
al seu ús, tot i que no hi ha estudis
116
específics sobre la seva eficàcia en
aquesta circumstància. Està contraindicada
la vacunació si hi ha
cap malformació del tub digestiu
no corregida, incloent-hi malrotacions.
El tractament ha de prevenir
o corregir la deshidratació, mantenir
el nen hidratat i evitar la malnutrició.
El principal tractament, tant
si la infecció és vírica com si és
bacteriana, és la rehidratació oral.
S’ha d’instaurar precoçment mitjançant
l’administració de solucions
de rehidratació. La via oral és
el mètode d’elecció per reemplaçar
les pèrdues de líquids i electròlits.
A la farmàcia hi ha diferents solucions
de rehidratació. Les que ja
estan preparades en forma líquida
són les més recomanables perquè
no és possible equivocar-se en la
quantitat d’aigua necessària per
dissoldre-les, que varia segons el
preparat. No es recomana l’administració
de qualsevol beguda, ni
remeis casolans, sucs de fruita, té
o refrescs de cola. És convenient
que les solucions les recomani el
pediatre per tal que el seu contingut
sigui l’adequat. La solució de
rehidratació s’ha d’administrar en
petites quantitats: una culleradeta
de cafè, al principi cada 5-10
minuts, per afavorir l’absorció i el
repòs intestinal. Es recomana
reinstaurar aviat l’alimentació per
evitar la desnutrició. El nen sa ha
de reprendre l’alimentació habitual
així que la toleri. Pel que fa a les
normes dietètiques és recomanable
administrar midó d’arròs, que
és astringent (s’obté bullint l’arròs
durant una hora en un litre d’aigua
a foc lent) i evitar aliments greixosos.
Si el nen pren lactància materna,
no s’ha d’interrompre. No s’ha