Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

nisme adequat (CPAP) o intervencions
quirúrgiques que eliminin
obstacles a la respiració normal
com ara, entre d’altres, l’extirpació
d’amígdales o adenoides.
ARTROPATIA
S’anomena «artropatia» qualsevol
afecció que pugui alterar una articulació
en la seva globalitat o en
algun dels seus components.
Consideracions generals. S’entén
per articulació un dels elements
essencials de l’esquelet
humà mitjançant el qual unint els
extrems ossis s’aconsegueixen fer
funcions tan primordials com el
moviment. Tanmateix, no totes les
articulacions són de gran mobilitat
i funcionament importants (diartrosis),
sinó que amb diferent morfologia
n’hi ha d’altres de menys
mobilitat: són les sinartrosis i les
amfiartrosis. L’a r t r o p a t i a es pot
deure a una lesió global de l’articulació
o a un dels elements que la
constitueixen, que són: els extrems
ossis revestits de cartílag articular,
la càpsula, la membrana sinovial,
la cavitat articular amb el líquid
sinovial i els lligaments. Per tant
les seves causes són múltiples i les
artropaties poden classificar- s e
segons l’origen i la localització.
Així, hi pot haver artropaties inflamatòries
(reumatismes, artritis
idiopàtica juvenil), infeccioses
(tuberculosi, febres de Malta), cròniques
evolutives (artrosi), neurològiques,
metabòliques (g o t a) ,
tumorals i potser les més freqüents,
les secundàries a trastorns
mecànics, és a dir, posttraumàtiques
i per alteracions morfològiques
de l’articulació. Entre aques-
tes últimes es poden incloure les
secundàries a microtraumatismes
de la síndrome d’hiperlaxitud articular,
o el que els anglosaxons
entenen com a «hipermobilitat articular».
Síndrome de Down. En les persones
amb síndrome de Down, les
artropaties es deuen en gran part
als trastorns produïts per les inestabilitats
articulars secundàries a
una hipermobilitat de les articulacions,
que té origen en la laxitud
articular, en la hipotonia muscular i
en unes membranes que envolten
els músculs (fàscies) dèbils i fràgils.
Aquestes artropaties poden
produir-se en la columna cervical
(vegeu Columna vertebral); en l’articulació
entre còccix i fèmur, en
forma d’episodis de luxació; a la
ròtula, en forma també de luxacions
i subluxacions; i als peus, la
qual cosa provoca peus plans. A la
llarga aquestes inestabilitats
poden ser origen d’inflamacions i
artrosi en les articulacions esmentades.
Dins de les artritis inflamatòries
i d’origen metabòlic, hi ha l’artritis
causada per gota, per alteració
del metabolisme de les purines,
que produeix àcid úric que
cristal·litza en les articulacions i
que es manifesta gairebé sempre
en forma de crisis d’inflamació en
els dits del peu (poagre).
Signes d’alerta. Poden sintetitzar-se
en canvis de la capacitat de
la mobilitat articular de forma
brusca o disminució progressiva
d’aquesta, la deformació sobtada
de l’articulació, dificultat en l’ús
d’una extremitat per impotència
funcional i dolor, inflor o enrogiment
al voltant de l’articulació.
51
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z