Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
me de Down), infeccions o prematuritat.
El tractament consisteix en
primer lloc a corregir la causa de
base quan això és possible, i després
facilitar l’eliminació de bilirubina.
Això s’aconsegueix exposant
la pell del bebè a una font de llum
especial que indueix a una transformació
molecular de la bilirubina,
la qual cosa en permet l’eliminació
a través del ronyó. Aquest
efecte s’aconsegueix també per
exposició a la llum solar.
IDENTITAT
La identitat és una necessitat bàsica
de l’ésser humà. Poder respondre
a la pregunta «qui sóc jo?» és
tan necessari com l’afecte o l’aliment.
Com assenyala Erich
Fromm: «Aquesta necessitat d’un
sentiment d’identitat és tan vital i
imperativa que l’home no podria
estar sa si no trobés alguna manera
de satisfer-la». La identitat és
una necessitat afectiva (sentiment),
cognitiva (consciència d’un
mateix i de l’altre com a persones
diferents) i activa (l’ésser humà ha
de prendre decisions fent ús de la
seva llibertat i la seva voluntat). La
identitat és com el segell de la personalitat.
És evolutiva i està en
canvi continu. No és una característica
prèvia sinó que es desenvolupa
i forma part de la història de
l’existència de cada persona.
Consideracions generals. Com
construïm la nostra i d e n t i t a t?
Quina idea tenim de nosaltres
mateixos? Un bebè és una persona,
un ésser humà en projecte que
ha de constituir-se com a subjecte.
El nen es veu tal com va ser mirat i
s’identifica amb la imatge que l’al-
132
tre té d’ell i aquesta primera identificació
sustenta el d e s e n v o l u p ament
del jo. A mesura que va creixent,
el nen recull la imatge que li
ofereixen els altres i, juntament
amb la percepció interna que té
d’ell mateix, va configurant la seva
identitat, es va coneixent i reconeixent.
El nen sap de seguida si és
llest, matusser, simpàtic, sensible
o tímid i es va construint una imatge
d’ell mateix que li servirà per
enfrontar-se a la vida, a les relacions
afectives o laborals d’una
manera o d’una altra. Li servirà per
crear un projecte de vida.
Conformar una identitat és establir
un centre de gravetat al voltant
d’un mateix, és a dir, més enllà
dels canvis interns i externs, més
enllà dels nous coneixements i
sabers que cadascú incorpora, hi
ha un jo relativament unificat que
ens proporciona un sentiment
intern d’unitat i que, al seu torn,
ens diferencia dels altres.
Síndrome de Down. Quan neix
un nen amb síndrome de Down, la
discapacitat dificulta trobar el nen
que hi ha al darrere, impedeix veure’l.
Se l’identifica per la síndrome
i sorgeix la pregunta: com són
aquests nens? És a dir, en el
moment del naixement, la identitat
la dóna la discapacitat perquè el
concepte de discapacitat s’anteposa
al de «normalitat». Tanmateix,
darrere la discapacitat hi ha un nen
que necessita el mateix que tots els
altres nens: que es jugui amb ell,
que es gaudeixi del joc, que se’l
tingui en compte, que se’l valori, ja
que aquest nen està sotmès als
mateixos principis bàsics que tots
els altres per a la seva constitució
com a subjecte psíquic. El nen amb