Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

no els solen agradar per la vibració
i el soroll, que els espanten fàcilment.
b) Dentició mixta i definitiva
(a partir dels 7 anys). Quan comencen
a sortir les dents definitives no
es pot descuidar la higiene bucodental
en els nens amb síndrome
de Down. Ha d’establir-se el raspallat
després dels àpats. Els pares
han de supervisar el raspallat, com
a mínim el de la nit. Sol ser útil l’ús
de revelador de placa, pastilles que
es dissolen a la boca i tenyeixen
les zones brutes de les dents i així
milloren el raspallat. Segons el risc
de càries pot ser necessari l’ús de
col·lutoris de fluor, sempre que el
nen sàpiga mantenir el líquid a la
b o c a i després escopir-lo. Quan
surten els primers queixals definitius
poden aplicar-se segelladors
de fissures, un material de resina
que emplena els solcs i les fissures
de les cares que masteguen dels
queixals, per evitar la càries en una
zona de fàcil retenció d’aliments i
de raspallat deficient, ja que estan
situats molt enrere dins la boca. Es
recomana visitar periòdicament el
dentista des dels 3 anys perquè el
nen es vagi acostumant a l’entorn
de la butaca dental. Per a alguns
nens amb síndrome de Down pot
ser complicat entendre què passa
al seu voltant, sobretot si han
hagut de ser reconeguts per diversos
metges, per la qual cosa és
lògic que davant la butaca dental
tinguin por i mostrin rebuig.
Aquesta actitud millora amb l’edat.
Cal que tant els pares com el professional
tinguin molta paciència,
però no es pot oblidar que la higiene
dental d’aquests nens mereix
un esforç continu de cara al futur.
HIPERTENSIÓ PULMONAR
La h i p e r t e n s i ó pulmonar és un
estat caracteritzat per l’existència
d’una pressió anormalment alta de
la sang en la circulació pulmonar o
en la sang bombejada pel ventricle
dret que, a través de l’artèria pulmonar,
circula pels pulmons per
efectuar el recanvi gasós, de manera
que s’oxigena i s’allibera d’anhídrid
carbònic (Fig. 2.21). Es considera
que hi ha hipertensió pulmonar
quan la pressió en l’artèria pulmonar
excedeix els 30 mm Hg i la
pressió pulmonar mitjana excedeix
els 25 mm Hg en repòs i els 30 mm
Hg en exercici. La hipertensió pulmonar
es pot produir per un augment
de la quantitat de sang que
circula pels pulmons («hipertensió
pulmonar per hiperaflux»), que es
presenta en les cardiopaties que
van acompanyades d’un augment
de la circulació pulmonar (en la
síndrome de Down les més freqüents
són canal o defecte atrioventricular,
comunicació interventricular,
persistència del conducte
o ductus arteriós permeable, comunicació
interauricular) o per una
alteració en les petites artèries en
què es ramifica l’arteria pulmonar,
que s’engruixeixen i disminueixen
de calibre, la qual cosa provoca
una major resistència a la circulació
en el seu pas a través de les
artèries («malaltia vascular pulmonar»)
(vegeu C a r d i o p a t i e s). La
hipertensió pulmonar produïda per
hiperaflux pot ser reversible i desaparèixer
quan es normalitza la
quantitat de sang que passa pels
pulmons, tot i que si aquesta situació
es manté es produeixen alteracions
en les petites artèries pulmo-
125
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z