Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

(vegeu Dolor). Aquest fet pot justificar
que, en algun cas, pugui passar
desapercebuda una f r a c t u r a,
sobretot en fases inicials. En
aquests casos, al cap d’uns dies,
sol ser la família la que percep un
comportament diferent en el nen o
una forma anòmala de caminar, en
cas de lesions de les extremitats
inferiors, la qual cosa sol ser motiu
de consulta al metge especialista.
Signes d’alerta. Cal prestar atenció
especial a l’aparició d’alguns
dels símptomes descrits anteriorment,
associats amb una mobilitat
menor de l’extremitat. En cas de
dubte, cal acudir al metge.
Orientacions preventivoterapèutiques.
a) Prevenció: tot i que
en moltes ocasions, els traumatismes
poden resultar inevitables, en
altres es pot reduir el risc de patir
lesions amb unes simples normes
de conducta. En cas de practicar
alguna activitat de risc, tant si és
lúdica com laboral, es recomana
utilitzar equips de protecció pertinents
i observar totes les normes
de seguretat corresponents (ús
correcte de casc, genolleres, colzeres,
guants, calçat adequat) i practicar
les activitats en el lloc adequat.
A casa, i sobretot per als més
petits, cal crear un entorn al més
segur possible i col·locar proteccions
o barreres davant de possibles
perills (evitar accés a escales,
tancar finestres i portes, col·locar
baranes i terres antilliscants, eliminar
objectes que dificultin el pas).
b) Tractament: en cas de sospita de
fractura s’haurà de valorar la gravetat
d’aquesta i del traumatisme.
Si hi ha hagut un traumatisme de
gran energia, com per exemple
una precipitació o un atropellament,
serà preferible no mobilitzar
l’accidentat si no s’està preparat
per fer-ho. És preferible i més efectiu,
si és possible, avisar immediatament
els serveis d’emergència
perquè traslladin el pacient a un
centre sanitari. Es mantindrà
immòbil i tranquil l’accidentat fins
que arribi el servei sanitari. Cal
recordar que una mobilització
inadequada pot empitjorar la gravetat
de les lesions. En cas d’accidents
menys aparatosos o sospita
de petites fractures, cal traslladar
el pacient a un centre sanitari. Per
això s’intentarà immobilitzar l’extremitat
afectada amb el que tinguem
a l’abast, col·locant per
exemple un cabestrell, un llistó o
un diari enrotllat al voltant de l’extremitat.
Si hi ha ferida associada,
s’ha de cobrir amb apòsits estèrils
o draps nets. Si el sagnat és abundant,
s’ha de pressionar amb les
mans la zona del sagnat, però s’ha
d’evitar utilitzar torniquets. En les
fractures tancades, es pot aplicar
gel a estones sobre la zona lesionada,
per reduir la inflamació mentre
es trasllada l’accidentat.
113
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z