Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

que el nen desenvolupi patrons de
moviments compensatoris anormals
que podrien acabar constituint
problemes ortopèdics i funcionals.
Per tant és important fer
una consulta preventiva i un seguiment
de l’evolució.
DEFECTES ÒPTICS
Els defectes òptics són tres:
miopia, hipermetropia i astigmatisme.
La miopia és el defecte òptic
segons el qual els raigs paral·lels
que incideixen en l’ull, procedents
d’un objecte llunyà, s’enfoquen en
un punt situat per davant de la retina,
mentre que els raigs divergents,
procedents d’un objecte
proper, s’enfoquen en un punt més
proper a aquesta (Fig. 2.14). La
hipermetropia, en canvi, provoca
l’enfocament d’aquests raigs
paral·lels, d’un objecte llunyà, en
un punt situat per darrere de la
retina (Fig. 2.15). L’astigmatisme és
un defecte de refracció en el qual
els raigs de llum no arriben a formar
un focus, ja que el sistema
òptic no té la mateixa capacitat
d’enfocament en tots els meridians
(Fig. 2.16).
Característiques generals. Els
individus miops veuen desenfocats
els objectes situats a certa distància,
però sempre hi ha un punt
proper on aconsegueixen enfocarlos.
Les persones que presenten
hipermetropia tenen més dificultat
en la visió dels objectes propers.
L’astigmatisme, en canvi, produeix
una disminució de l’agudesa visual
tant en la visió propera com en la
llunyana. Pràcticament tothom
presenta un cert grau d’astigmatisme,
però només es té en compte
quan és prou marcat.
Síndrome de Down. S e g o n s
diferents autors, la incidència de
m i o p i a en la població general
oscil·la entre el 6% i l’11%.
Aproximadament, el 70-73% de les
persones amb síndrome de Down
presenta algun tipus de defecte
Fig. 2.14. Miopia. Els raigs de llum queden enfocats per davant de la retina
87
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z