Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

INFECCIÓ D’ORINA
Les infeccions urinàries en nens
estan provocades per microorganismes
de la flora intestinal presents
en l’àrea perineal que pugen
cap a la bufeta urinària i provoquen
una cistitis, o bé fins al ronyons
i causen una pielonefritis.
Característiques generals. En
nens grans i adults, la infecció del
tracte urinari sol manifestar-se per
un increment del nombre de miccions
o molèsties a l’hora d’orinar.
En nens petits, aquests signes són
poc freqüents. El símptoma més
significatiu sol consistir en febre
sense focus causal aparent; en
nens de 2 mesos a 2 anys d’edat,
més del 5% d’episodis de febre
sense causa aparent corresponen a
una i n f e c c i ó u r i n à r i a. Quan les
infeccions d’orina es repeteixen cal
descartar factors afavoridors,
sobretot malformacions de l’aparell
urinari, cosa que s’aconsegueix
mitjançant exploracions radiològiques.
Síndrome de Down. Tot i que
molts nens amb síndrome de
Down tenen una major tendència
general a les infeccions no s’ha
demostrat que el seu tracte urinari
presenti un risc especial de patirles.
Tampoc sembla que l’existència
de malformacions sigui més
freqüent que en la població general.
Signes d’alerta. Un episodi de
febre d’origen incert en un lactant
o nen petit obliga a descartar una
infecció urinària. Es confirma mitjançant
l’anàlisi d’una mostra d’orina
recollida en bones condicions
higièniques. El diagnòstic precoç
és essencial per iniciar el tractament
antibiòtic adreçat a curar la
infecció i a prevenir que es produeixin
lesions renals greus.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Les infeccions urinàries
responen bé a un tractament
antibiòtic. Quan hi ha factors que
condicionin la repetició de les
i n f e c c i o n s urinàries, com per
exemple el reflux urinari des de la
bufeta fins als ronyons, pot estar
indicada la prevenció mitjançant
l’ús prolongat de dosis reduïdes
d’antimicrobians adequats. El
pediatre és qui ha d’indicar l’antibiòtic
necessari.
137
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z