Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
presentada no s’ha d’atribuir a la
síndrome de Down.
CONJUNTIVITIS
La conjuntiva és una capa fina de
teixit gairebé transparent que recobreix
la superfície de l’escleròtica o
porció blanca del globus ocular. La
conjuntivitis és la inflamació de la
conjuntiva, sigui quina en sigui la
causa (infecciosa, al·lèrgica, per
irritació).
Característiques generals. El
signe més característic de les conj
u n t i v i t i s és la presència d’un
envermelliment de la superfície
ocular, que en moltes ocasions s’acompanya
d’una secreció més o
menys abundant, en forma de lleganyes.
Segons la causa de la conjuntivitis,
els signes i símptomes
poden ser una mica diferents. Així,
en les c o n j u n t i v i t i s m i c r o b i a n e s
s’observa un envermelliment ocular
amb una lleganya groguenca o
verdosa; en les víriques l’envermelliment
s’acompanya de fotofòbia,
llagrimeig i moltes molèsties oculars,
sense a penes lleganya, mentre
que les al·lèrgiques es caracteritzen
per la picor que acompanya
l’ull vermell i el llagrimeig. En les
c o n j u n t i v i t i s víriques també pot
resultar diagnòstica l’aparició de
ganglis inflamats o dolorosos
davant de l’orella en el mateix costat
de la conjuntivitis.
Síndrome de Down. Les persones
amb síndrome de Down presenten
c o n j u n t i v i t i s més sovint
que la població general. Això es
deu, probablement, al fet que
aquests pacients presenten amb
més freqüència determinats factors
de risc: blefaritis, una menor
80
higiene ocular, tics oculars, fregament
dels ulls. Tanmateix, tant el
tractament com el pronòstic són
similars als dels casos que es presenten
en la població general.
Signes d’alerta. El major perill de
les c o n j u n t i v i t i s rau en la seva
extensió cap a altres estructures
oculars, especialment la còrnia, ja
que en aquests casos es pot veure
compromesa la visió de qui la
pateix, fins i tot, excepcionalment,
de forma definitiva. La presència
d’una secreció ocular molt abundant,
dolor ocular o alguna taca
blanquinosa a la còrnia han de
considerar-se signes d’alarma que
aconsellen consultar l’oftalmòleg,
ja que en la immensa majoria dels
casos la instauració del tractament
adequat aconsegueix la curació en
poc temps.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . Els esforços han d’enc
a m i n a r-se a corregir els factors
que poden afavorir el d e s e n v o l u p am
e n t d’una c o n j u n t i v i t i s: una h i g i en
e palpebral i ocular adequada, evitar
fregar-se els u l l s. Però si la c o nj
u n t i v i t i s ja s’ha instaurat també
caldrà adoptar una sèrie de mesures
encaminades a evitar el contagi:
no compartir tovalloles de bany,
no manipular-se els u l l s, eliminar
l’excés de secreció amb mocadors
d’un sol ús. La necessitat i tipus de
tractament local, amb col·liris o
pomades, els haurà de determinar
el pediatre o l’oftalmòleg.
CONVULSIONS I EPILÈPSIA.
SÍNDROME DE WEST
Les convulsions són moviments de
contracció involuntaris de forma
brusca i violenta causades per un