Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

òptic que pot requerir tractament.
En un estudi realitzat pels oftalmòlegs
del Centre Mèdic Down de la
Fundació Catalana Síndrome de
Down sobre 760 nens amb síndrome
de Down, en el moment de la
primera visita el 45% presentaven
una visió normal, el 37 % eren
hipermetrops i el 19% miops. El
49% presentaven a s t i g m a t i s m e,
associat o no amb miopia o hipermetropia.
Signes d’alerta. En la majoria de
les ocasions en què hi ha un defecte
òptic lleu o moderat, aquest sol
passar desapercebut. Només es
pot arribar a detectar mitjançant
les revisions adequades del pediatra
o l’oftalmòleg. Passa el mateix
quan hi ha un defecte greu només
en un dels ulls, tret en el cas que
s’acompanyi d’una desviació, que
pot motivar la revisió oftalmològica
que comportarà el diagnòstic
adequat. En els casos amb un
defecte greu bilateral els signes
d’alarma seran un gran dèficit
visual i un deteriorament de la qualitat
de vida i del desenvolupament
psicomotor del pacient. Cal tenir
en compte que la detecció precoç
d’aquests problemes és fonamental
per evitar el desenvolupament
d’un ull gandul.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . En la majoria dels
casos el tractament consisteix en la
correcció òptica del defecte amb
ulleres, segons les pautes utilitzades
en la població general, per
aconseguir un enfocament correcte
dels raigs de llum a la retina (Fig.
2.12). A priori no es considera indicada
l’adaptació de lents de contacte
en aquests pacients. En casos
puntuals, quan el seu comporta-
ment impossibilita la correcció
òptica amb ulleres, pot resultar útil
la cirurgia refractiva amb Lasik o
lents intraoculars, per millorar la
capacitat visual i la qualitat de vida.
DENTICIÓ
El procés de formació i erupció de
les dents de llet i de les dents definitives
té lloc segons un ordre i
una seqüència determinats.
Síndrome de Down. Per causes
genètiques, tant la formació de la
dent com la seva erupció posterior
són tardanes en el nen amb síndrome
de Down. No només es retarda
l ’e r u p c i ó de les dents sinó que
també s’altera en moltes ocasions
l’ordre cronològic. És usual que la
primera dent aparegui als 14-18
mesos i la primera dent molar permanent
als 8 anys d’edat. Hi sol
haver un retard d’un any i fins i tot
de dos anys, sobretot en la dentició
definitiva, en comparació amb la
població infantil general. La
seqüència més comuna en la dentició
de llet es pot veure en la figura
2.17A, i en la definició definitiva
en la figura 2.17B, però com s’ha
esmentat, en els nens amb síndrome
de Down sol variar. La cronologia
més habitual, o edat en què
despunten les dents, es pot veure a
la figura 2.17 C per a la dentició de
llet i a la figura 2.17 D per a la dentició
definitiva, sempre tenint en
compte la gran variabilitat en el
nen amb síndrome de Down. És
freqüent la manca de formació
(agenèsia) d’alguna dent o l’alteració
de la seva forma, com ara dents
de mida petita (microdòncia) o
amb forma de con o en clavilla.
L’aparició d’agenèsies és més fre-
89
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z