Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
trastorn crònic que requereix tractament
continu, la prevenció es
converteix en una prioritat, sobretot
en l’edat pediàtrica. L’objectiu
principal de la prevenció de l’obesitat
és l’educació alimentària des
de la infantesa, per tal d’instaurar
hàbits alimentaris saludables que
es mantinguin en l’edat adulta
(vegeu Alimentació). El tractament
de l’obesitat té com a objectiu establir
uns bons hàbits alimentaris,
reestructurar la dieta i portar a
terme l’educació nutricional del
pacient i la família. Les pautes
hipocalòriques són el principal
tractament per a l’o b e s i t a t.
Aquestes pretenen aconseguir un
balanç energètic negatiu, és a dir,
que entrin menys calories de les
que surten. Cal seguir una pauta
alimentària equilibrada pel que fa
als nutrients i adequada per a cada
pacient. És important que la nova
pauta dietètica s’adapti als gustos i
als costums del pacient i que sigui
al més variada possible per evitar
caure en la monotonia i, al seu
torn, a l’abandonament del tractament.
L’exercici físic és un altre
dels pilars fonamentals per tractar
l ’o b e s i t a t. La pràctica d’exercici
moderat i adequat permetrà a cada
pacient mantenir el to muscular i
augmentar la despesa energètica.
La combinació de la dieta i l’exercici
físic aconseguiran la disminució
progressiva de pes i el seu manteniment
en el temps. Altres tractaments
necessaris per aconseguir
l’èxit del tractament són el suport
psicològic i en alguns casos l’ajuda
de medicaments específics per al
tractament de l’obesitat. En el cas
d’obesitat extrema (obesitat mòrbida)
pot estar indicada la cirurgia
160
bariàtrica (reducció d’estómac) o
altres tècniques com el baló intragàstric.
El resultat final del tractament
només tindrà èxit si s’aconsegueix
modificar la conducta alimentària.
OCLUSIÓ INTESTINAL
És la interrupció del trànsit intestinal
que dificulta la correcta progressió
dels nutrients i les secrecions
digestives en el tub digestiu.
L’oclusió pot estar produïda per
obstacles de tipus mecànic que
interrompen la continuïtat del tub
digestiu o que impedeixen el pas
(externs, en la paret o en la llum de
l’intestí). En altres casos, l’oclusió
es produeix per atonia o manca de
propulsió intestinal, sense obstacle
de tipus mecànic ni interrupció de
la llum, com succeeix per exemple
en quadres de peritonitis o en el
curs postoperatori immediat d’intervencions
abdominals.
Característiques generals. Al
marge que la causa sigui mecànica
o per atonia intestinal, l’oclusió es
manifesta per absència d’evacuació
de femta i gasos pel recte, distensió
abdominal (que és superior
com més distal –a prop del recte–
és l’oclusió), nàusees, v ò m i t s i
dolor abdominal. En l’obstrucció
de tipus mecànic hi ha una hiperactivitat
de l’intestí que precedeix al
punt d’o b s t r u c c i ó que tracta de
vèncer la resistència amb contraccions
més intenses o actives i que
es caracteritza per dolor abdominal
de tipus recurrent, produït per la
lluita per vèncer l’obstacle. En
canvi, en l’oclusió per atonia intestinal
hi ha una disminució de la
motilitat; pot haver-hi dolor tot i