Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
presència o l’absència d’algun
tipus d’alteració en aquest nivell.
La patologia habitual de les orelles
consisteix en l’alteració de la seva
funció (vegeu Sordesa) o en processos
infecciosos (vegeu O t i t i s
externa o Otitis mitjana).
ORTODÒNCIA
L’ortodòncia és una branca de l’odontologia
que s’ocupa de l’estudi
de la morfologia facial i bucal en
les diferents etapes de creixement
i desenvolupament, com també de
la prevenció i la correcció de les
alteracions d’aquesta morfologia i
de la funció de l’aparell bucal. No
és sinònim d’«aparells», ja que
inclou un coneixement previ de les
alteracions o les anomalies dels
teixits tous orofacials, dels ossos
maxil·lars, de les dents i de l’oclusió,
i sempre que sigui possible
procura evitar-ne la formació o el
progrés de les mateixes. Aquestes
anomalies solen resumir-se amb el
terme «maloclusió».
Consideracions generals. En la instauració
d’una maloclusió intervenen
factors d’ordre genètic o hereditari
i factors adquirits, com ara
problemes respiratoris, deglució
anormal, succió del polze, retards
en l’erupció dentària. Es recomana
fer visites periòdiques a l’ortodoncista
des que el nen completa la
dentició de llet per valorar el creixement
i el desenvolupament de
l’àrea dentomaxil·lofacial i fer un
diagnòstic dels problemes morfològics
i funcionals (maloclusió) per
tal de decidir, si escau, la necessitat
de tractament.
Síndrome de Down. A l g u n e s
maloclusions són característiques
164
de la síndrome de Down, mentre
que altres no es poden considerar
que ho siguin. La seva freqüència
varia segons els diferents autors
que han estudiat els problemes en
nens amb síndrome de Down. Sol
haver-hi un dèficit en el desenvolupament
del maxil·lar superior tant
horitzontalment com verticalment,
que determina una «mossegada»
creuada posterior (els queixals) i
anterior (els incisius), en la qual les
dents superiors mosseguen per
dins les inferiors, com també una
manca d’espai en l’arcada dentària
per ubicar totes les dents, la qual
cosa provoca una mala alineació o
apinyament dentari. La macroglòssia
veritable o relativa (o llengua
de grans dimensions), juntament
amb la h i p o t o n i a g e n e r a l i t z a d a
muscular que presenten els nens
amb síndrome de Down, influeix
en l’aparició d’una «mossegada
oberta» o manca de contacte de les
dents superiors amb les inferiors.
El recanvi de dents és irregular i
tant l’aparició de les dents de llet
com de les definitives sol retardarse.
Molts cops això implica una
retenció prolongada de les dents
de llet i una erupció alterada de les
dents definitives amb la consegüent
mala alineació dentària. En
els nens amb síndrome de Down
són freqüents les anomalies pel
que fa al nombre i la forma de les
dents. El fet que manquin peces
dentàries (agènesi) o que aquestes
tinguin unes dimensions inferiors
(microdòncia) comporta una major
complexitat en el maneig de les
maloclusions d’aquests nens.
Signes d’alerta. Cal valorar: a) les
m o s s e g a d e s creuades posteriors
unilaterals o bilaterals (Fig. 2.27);