Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
pic tenen una gran tendència a
s o b r e i n f e c t a r-se a causa del dèficit
immunitari propi de la síndrome.
Signes d’alerta. Típicament, els
bebès amb dermatitis atòpica són
nadons intranquils i ploraners, a
causa de la picor intensa que pateixen.
L’afectació de la cara produeix
una galtes envermellides característiques
i una pell seca i sensible.
Una part dels nens amb dermatitis
atòpica poden desenvolupar asma
o rinitis al·lèrgica amb l’edat. A
més, les lesions de dermatitis atòpica
tenen una major predisposició
a presentar infeccions bacterianes
o víriques cutànies. La presència
d’una crosta groguenca sobre les
lesions o de múltiples úlceres de
petites dimensions pot indicar que
s’ha produït una infecció.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s. És important aclarir
que la dermatitis atòpica no és una
al·lèrgia a cap substància determinada
i que per tant no es resoldrà
encara que es facin «proves al·lèrgiques»
o s’eliminin aliments. Cal
evitar totes les circumstàncies i
elements que provoquin picor,
com la calor, sobretot la produïda
per aire calent, la sequedat
ambiental, el contacte amb llana,
plàstics i en alguns casos altres
fibres. Si bé l’excés d’aigua i sabó
és perjudicial, també ho és la
manca d’higiene. És preferible dutxar-se
que banyar-se, poca estona,
amb aigua no excessivament
calenta i amb sabó amb pH àcid. A
continuació, cal aplicar una crema
emol·lient per tot el cos. Les mesures
per evitar agents irritants
inclouen tenir cura de disminuir el
contacte amb la p e l l d ’ a l i m e n t s
àcids (tomàquet, cítrics), canviar
54
sovint els bolquers i aclarir acuradament
la roba. Actualment, la
base del tractament locals són els
derivats de la cortisona, concretament
els anomenats c o r t i c o i d e s
«tous» per la seva seguretat, que
ben utilitzats aconsegueixen controlar
satisfactòriament la majoria
dels casos. Els antihistamínics
orals, que no s’han d’administrar
abans dels dos anys, s’utilitzen per
evitar la p r u ï j a, i els a n t i b i ò t i c s
poden ajudar a controlar els brots
aguts, sobretot si hi ha sobreinfecció
evident. Els derivats orals de la
cortisona només s’han d’emprar
en casos rebels als tractaments
anteriors i durant períodes curts.
Actualment es disposa ja de cremes
moduladores de la reacció
immunitària de la pell (tacròlimus i
pimecròlimus) que suposen una
alternativa terapèutica important,
especialment per evitar als brots.
AUTISME INFANTIL
L’autisme infantil forma part del
grup de patologies classificades
com a trastorns generalitzats el
d e s e n v o l u p a m e n t (TGD). És un
trastorn greu i crònic del desenvolupament
que apareix des dels primers
anys de vida i es produeix
aproximadament en 60-70 de cada
10.000 naixements, més sovint en
nens que en nenes.
Característiques generals. L’autisme
genera, des de la primera
infantesa, greus limitacions per
establir contacte i relacions adequades.
El nen autista no desenvolupa
habilitats de comunicació verbal
i no verbal, presenta una manca
important d’interès pel joc compartit
i per la reciprocitat afectiva,