Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
recórrer a l’ús de laxants adequats
a l’edat i durant el temps suficient
per establir els hàbits de defecació
correctes. Quan hi ha fecalomes
pot ser necessària la desimpactació
inicial d’aquests mitjançant
ènemes de neteja. El restrenyiment
secundari amb causa orgànica
requereix un tractament específic.
Així, en cas de m a l f o r m a c i o n s
digestives o en cas de malaltia de
Hirschsprung (m e g a c ò l o n a g a ngliòtic)
cal resoldre quirúrgicament
el defecte.
RETARD PSICOMOTOR
El d e s e n v o l u p a m e n t p s i c o m o t o r
és el conjunt de canvis i aprenentatges
que tenen lloc en les diferents
àrees del desenvolupament
neurològic en els primers anys de
vida i reflecteix el procés de maduració
del sistema nerviós (vegeu
D e s e n v o l u p a m e n t p s i c o m o t o r) .
Quan aquests canvis s’esdevenen
més tard del que s’espera es denomina
retard psicomotor.
Característiques generals. Després
del naixement, el nen passa
d’estar completament ajagut panxa
enlaire a asseure’s, gatejar, caminar,
parlar i relacionar-se amb el
seu entorn en un període relativament
curt. La seqüència amb la
qual tenen lloc aquests canvis és la
mateixa en la majoria dels nens,
però la velocitat varia d’un nen a
un altre, a més no totes les àrees
es desenvolupen de forma similar;
per exemple hi ha nens amb més
habilitat en les funcions motrius
que en les àrees del llenguatge.
Aquesta variabilitat interpersonal
depèn en línies generals de la
càrrega g e n è t i c a heretada dels
186
pares i de l’ambient en què es desenvolupa
el nen. S’han fet diversos
estudis en diferents poblacions per
conèixer la seqüència i el temps en
què aquests canvis es produeixen
en la població general, els quals
han permès establir certs paràmetres
de normalitat que permeten
identificar el retard en el desenvolupament
psicomotor.
Síndrome de Down. El nen amb
síndrome de Down presenta alteracions
neurològiques estructurals,
funcionals i maduratives de grau
variable com a conseqüència de
les anomalies genètiques, per la
qual cosa té un ritme propi en l’adquisició
d’aquests aprenentatges.
El temps i la qualitat amb la qual
completen aquesta adquisició és
diferent, és a dir, controlaran el
cap, després s’asseuran i finalment
es posaran dempeus i caminaran,
però necessitaran més temps per
fer-ho. En els primers dos anys de
vida el retard del d e s e n v o l u p ament
motor es deu principalment a
la hipotonia i a la gran laxitud de
les articulacions i és el que més
crida l’atenció dels pares. En la
taula 2.2 s’expressa l’edat d’adquisició
dels aspectes més importants
del desenvolupament psicomotor.
En general tots els nens amb síndrome
de Down mantenen un desenvolupament
neurològic progressiu
però a un ritme més lent. A
mesura que es fan grans se’ls exigeixen
aprenentatges més complexos
que posen en evidència les
seves limitacions intel·lectuals. En
la gran majoria de les persones
amb síndrome de Down, el retard
mental és de grau lleu a moderat
(coeficient d’intel·ligència, CI, entre
50 i 60; el CI normal és superior a