Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

trat que poden portar una vida
força autònoma, treballar en
empreses ordinàries i fins i tot
viure independentment de la seva
família, sempre que rebin la confiança
i el suport necessaris.
IMMUNITAT
La immunitat és el sistema defensiu
dels éssers vius. Tots els nens
sans tenen un sistema defensiu
adequat a la seva edat i a les seves
necessitats. En algunes ocasions,
la immunitat dels nens pot estar
alterada, la qual cosa provoca l’aparició
de malalties infeccioses,
malalties al·lèrgiques, malalties
tumorals o reumàtiques.
Característiques generals. La
i m m u n i t a t prové de l’acció de
diversos components de l’organisme.
En primer lloc, davant d’una
agressió, actuen els teixits com la
pell i les mucoses que entapissen i
protegeixen els bronquis i el tub
digestiu de l’entrada de gèrmens.
Quan l’agent infecciós ja ha entrat
es posen en marxa òrgans com el
timus, que es troba al tòrax davant
del cor, els ganglis limfàtics, que
estan distribuïts per tot el cos, i la
melsa, que és a l’abdomen, les
cèl·lules circulants de la sang, com
els limfòcits, els eosinòfils i els
macròfags, i les proteïnes circulants
que es troben a la sang i que
arriben als òrgans i als teixits per
frenar els agents infecciosos.
Aquestes proteïnes són els diferents
anticossos o immunoglobulines
(gammaglobulines), el complement
i els interferons, entre
moltes altres coses. Tots els components
de la immunitat funcionen
de manera coordinada i relacionats
entre si per organitzar les defenses,
enviant senyals per a la seva
activació davant la presència d’infeccions.
Quan té lloc una infecció,
s’activen els leucòcits o glòbuls
blancs, que intenten destruir l’agent
infecciós; és la «immunitat
inespecífica». Després s’activen els
limfòcits, que constitueixen la
«immunitat cel·lular», i en darrer
lloc, es formen els a n t i c o s s o s
davant de l’agent infectant, que
constitueixen la «immunitat humoral».
La immunitat està regulada
per gens i en les malalties d’origen
genètic és freqüent trobar alteracions
de la immunitat que poden
manifestar-se de diferents maneres.
Síndrome de Down. La immunitat
en la síndrome de Down està
alterada més sovint que en altres
grups de nens. Això no significa
que tots els nens amb síndrome de
Down tinguin alteracions de la
i m m u n i t a t. L’alteració més freqüent
de la immunitat és la inespecífica.
En aquests casos, el nombre
de leucòcits és normal però la seva
funció defensiva està disminuïda.
En alguns casos s’ha vist un dèficit
de zinc, que s’associa amb diabetis
mellitus, nanisme, hipogonadisme,
arteriosclerosi, ceguesa nocturna
per dèficit de vitamina A, cirrosi
hepàtica o leucèmia mieloide. El
zinc té un paper primordial en la
regulació nerviosa, neuroendocrina
i immune, que sol estar alterada
en la síndrome de Down. S’han
observat alteracions de la immunitat
humoral en les immunoglobulines
o els anticossos, que poden
estar disminuïts o bé elevats, com
135
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z