Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

Signes d’alerta. Els Signes d’alerta
que suggereixen m a l a b s o r c i ó
són d i a r r e a crònica, distensió
abdominal, h i p o t o n i a, debilitat,
retard del creixement, desnutrició i
dèficits vitamínics. Davant d’aquest
tipus de manifestacions cal
efectuar exàmens complementaris
per esbrinar la causa i establir el
tractament adequat.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . El tractament inclou
mesures generals de s u p o r t o
rehabilitació nutricional, però
segons la causa pot incloure altres
mesures específiques. Quan la
malabsorció està relacionada amb
processos infecciosos o inflamatoris
crònics, el tractament pot
requerir fàrmacs antiinfecciosos,
antiinflamatoris o moduladors de
la immunitat. En cas de malaltia
celíaca ha d’efectuar-se una dieta
exempta de gluten. Altres quadres
de m a l a b s o r c i ó també poden
requerir dietes específiques. En cas
de defectes anatòmics, com ara
obstruccions intestinals congènites
que desencadenen una síndrome
de nansa cega, cal efectuar la reparació
quirúrgica del defecte.
MALALTIA PERIODONTAL
La malaltia periodontal o piorrea
consisteix en una inflamació de la
geniva (gingivitis) provocada fonamentalment
per un procés infecciós,
tot i que poden intervenir
altres factors hormonals i genètics.
Pot estendre’s i afectar els teixits
de suport (os) de la dent (periodontitis).
Característiques generals. La
gingivitis es manifesta per unes
genives envermellides (d’un color
rosat passa a vermell intens), inflamades
i amb sagnat espontani
(Fig. 2.23). Quan el procés s’agreuja
i es desenvolupa una periodontitis,
s’observa a més pèrdua de
geniva i mobilitat de la dent, que
finalment cau espontàniament.
Síndrome de Down. Els nens
amb síndrome de Down són més
propensos a patir malaltia periodontal
i aquesta tendeix a ser més
intensa. Això es deu al fet que presenten
alteracions genètiques que
afecten el teixit de suport, trastorns
en la resposta immunològica
(defenses) davant la malaltia periodontal
i canvis hormonals propis
de la pubertat. Pot aparèixer aviat,
als 3-4 anys d’edat. Es localitza
bàsicament en els incisius inferiors
i superiors tant en les dents de llet
com en les definitives i en les primeres
dents molars permanents.
És a partir dels 11-12 anys quan la
malaltia periodontal en la seva
forma avançada (periodontitis) es
va instaurant i progressa amb l’edat,
generalment per mitjà de
brots.
Signes d’alerta. La gingivitis no
és dolorosa i, com s’ha comentat,
ha de controlar-se la coloració de
la geniva, el gruix i la presència o
no de sagnat espontani o amb el
raspallat.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Atesa la susceptibilitat
dels nens amb síndrome de Down
a patir gingivitis i periodontitis la
prevenció és de summa importància.
Es recomana una bona higiene
dental, l’ús complementari de
col·lutori especial per a les genives
(clorhexidina i triclosan) i visites
periòdiques a l’odontopediatra. El
tractament de la gingivitis consis-
149
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z