Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
des per inquietud i per una tendència
important a l’acció constant
que, fins i tot, li fa difícil mantenirse
assegut. Tot això comporta un
deteriorament en el funcionament
social i en el rendiment escolar. El
mutisme selectiu és un trastorn
greu de la conducta, d’origen emocional,
caracteritzat per una forma
de parlar selectiva. És a dir, la persona
parla en determinats
moments i en altres no ho fa. El
llenguatge es presenta, s’evita o
s’inhibeix en situacions concretes
que després es van generalitzant
fins a acabar amb un mutisme
social. L’inici del trastorn sol coincidir
amb un canvi o amb una situació
traumàtica en la qual el nen
perd la seguretat que tenia i s’inhibeix.
Els motius objectius poden
ser un canvi d’escola o de casa, un
ingrés hospitalari prolongat o qualsevol
altra situació que impliqui un
canvi important en la seva vida. El
mutisme, en aquests casos, apareix
acompanyat de fòbies socials,
a n s i e t a t, negativisme, comportament
oposicionista i retraïment.
Síndrome de Down. En les persones
amb síndrome de Down, la
prevalença dels trastorns de conducta
és superior a la que s’observa
en la població general, a causa
probablement de factors estressants,
com ara l’exigència excessiva
i la frustració, la presència d’una
major a n s i e t a t i descontrol dels
impulsos i una educació més permissiva
o amb menys límits. Els
nens petits amb síndrome de
Down poden mostrar conductes
d’oposició, provocació, hiperactivitat
motora i dificultats d’atenció
abans dels tres anys. Les manifestacions
agressives poden ser
78
impulsives o poden tenir com a
objectiu cridar l’atenció. El nen
agressiu provoca rebuig i aquest
rebuig, al seu torn, fomenta la persistència
de l’agressivitat. Es tracta
d’una manifestació que es pot
entendre com a símptoma d’un
conflicte que té causes molt diverses.
El trastorn per dèficit d’atenció
o hiperactivitat és relativament freqüent
en la síndrome de Down
(entre un 8 i un 12%). Es desconeixen
les causes que l’originen, tot i
que hi poden estar implicats factors
emocionals, genètics, lesions
cerebrals, factors neuroquímics,
neurofisiològics i psicosocials. El
nen hiperactiu presenta problemes
a l’escola a causa dels conflictes
que crea. La família i els mestres es
troben impotents davant d’aquest
problema, sobretot quan el nen no
està tranquil en cap moment i a
més dorm poc i impedeix el descans
dels seus pares. El mutisme
selectiu no és massa freqüent en la
síndrome de Down però es pot presentar.
El seu origen sol ser una
situació traumàtica i es manifesta
per la manca de llenguatge oral o
per una manera de parlar en to
molt baix, a penes audible, en
determinades situacions.
Signes d’alerta. Si un nen amb
síndrome de Down té enrabiades,
s’oposa a les ordres dels pares o
dels professors, provoca o desafia,
es mostra agressiu i menteix no
s’ha d’atribuir aquest comportament
a la discapacitat sinó pensar
en un trastorn de conducta. Sovint,
aquests símptomes s’atribueixen a
la síndrome i no es diagnostiquen
ni es tracten. És important fer una
consulta mèdica i descartar prèviament
problemes com hipertiroïdis-