Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
LAXITUD LLIGAMENTOSA
Una laxitud excessiva dels lligaments
comporta una disminució
de la capacitat de contenció de les
estructures articulars per alteració
del lligament, que no és més que
una membrana o fascicle de teixit
fibrós dens que s’insereix entre els
ossos amb la missió d’unir les articulacions.
Característiques generals.
L’alteració del teixit dels lligaments,
que habitualment són molt
resistents i pràcticament estan
mancats de teixit elàstic, fa que
aquestes formacions anatòmiques
siguin més elàstiques del normal
però més fràgils. Això condiciona
una mobilitat de les articulacions
superior al que és habitual, és a dir,
una laxitud articular que en moltes
ocasions pot trobar-se en persones
sanes i normals, variable segons
les ètnies, més freqüent en el sexe
femení i en els nens, i que va
decreixent ja en l’adolescència i en
l’edat adulta. Són freqüents les
hipermobilitats adquirides en persones
que practiquen el ballet, la
gimnàstica i l’acrobàcia. Quan una
laxitud articular molt augmentada
s’associa amb altres símptomes
constitueix els anomenats síndro-
140
mes d’hiperlaxitud articular o
hipermobilitat articular. Aquesta
alteració lligamentosa es produeix
sovint en síndromes en les quals hi
ha anomalies de caràcter hereditari
en les fibres col·làgenes, provocades
per mutacions genètiques,
com ara les síndromes d’Ehlers-
Danlos, de Down, de Marfan i en
l’osteogènesi imperfecta, entre
d’altres. La valoració d’aquesta
hiperlaxitud la detecta el traumatòleg
amb maniobres o proves diagnòstiques
ben establertes.
Síndrome de Down. La hiperlaxitud
lligamentosa en les persones
amb síndrome de Down és àmpliament
reconeguda i, associada amb
la hipotonia muscular, provoca la
major part de les inestabilitats articulars
que es descriuen en aquesta
síndrome i que cal diferenciar del
que és una luxació articular congènita
o adquirida. La inestabilitat pot
provocar a la llarga una luxació
que passa per fases intermèdies de
subluxació. La inestabilitat atlantoaxial
pot ocasionar greus conseqüències,
ja que pot originar
lesions neurològiques per la compressió
de la medul·la espinal en
una subluxació de l’atles sobre l’axis
(vegeu Columna vertebral). La
inestabilitat o subluxació del maluc