Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
La discapacitat moderada permet
travessar per etapes psicosexuals
a la recerca de plaer que es redueix
a la masturbació sense buscar el
coit. Les persones amb discapacitat
lleu o lleugera poden accedir a
una sexualitat plena sempre que
rebin una educació en aquest sentit
i s’admeti que tenen sexualitat.
Signes d’alerta. Cap als 4 anys,
els nens juguen amb els seus genitals
i s’exploren però, a partir d’aquesta
edat i fins a l’entrada de la
pubertat, deixen de fer-ho. La masturbació,
en aquesta etapa, és un
símptoma d’algun desajust o trastorn.
En la població amb síndrome
de Down, com que els temps d’evolució
són més lents, la manipulació
dels genitals pot allargar-se fins
als 5 o 6 anys. Després d’aquesta
edat i fins a la pubertat no hauria
d ’ a p a r è i x e r. Masturbar-se en la
pubertat, en l’adolescència i en l’edat
adulta és una activitat plaent
no inhabitual. Tanmateix, el fregament
dels genitals de manera compulsiva,
en qualsevol moment i lloc
i de forma estereotipada, no es
correspon amb el que s’entén per
masturbació, sinó que es tractaria
d’un símptoma d’a n s i e t a t, de
sobreexcitació o d’una alteració de
la conducta que ha de ser diagnosticada
i tractada.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Hi ha força perjudicis
al voltant de la sexualitat de les
persones amb síndrome de Down.
Per por a despertar el desig sexual,
es restringeix la informació i no es
parla de s e x u a l i t a t. La persona
amb discapacitat rep molt poca
informació sobre el seu cos, sobre
les diferències anatòmiques, la
m a s t u r b a c i ó i les relacions
154
sexuals. I això li crea una confusió
important. La persona amb síndrome
de Down es masturba perquè
té necessitats però viu les reaccions
del seu cos (ereccions,
pol·lucions, satisfacció) com a
aspectes parcials de la sexualitat,
perquè li manca la integració, la
relació causa-efecte (primer hi ha
una fantasia sexual, que provoca
una erecció i el desig de masturbar-se).
Hi ha el prejudici que el fet
mateix de la discapacitat, del
retard mental, no ofereix una
barrera de contenció suficient per
als impulsos sexuals primitius. En
aquest sentit, la s e x u a l i t a t s e r i a
quelcom incontenible i desorbitat,
per això es reprimeix. És important
acceptar la sexualitat de les persones
amb síndrome de Down.
Probablement la masturbació sigui
l’única forma d’expressió utilitzada,
ja que la majoria de les persones
amb aquesta discapacitat no
accedeixen a una vida de parella.
L’educació sexual és bàsica, en
aquest sentit. Cal traslladar la masturbació
al terreny de la intimitat i
no permetre que es practiqui en
qualsevol lloc i a la vista de
tothom. No es pot donar un tractament
especial a una cosa corrent.
Per això, la informació i l’educació
són qüestions bàsiques per evitar
situacions incòmodes o difícils
d’acceptar.
MEGACÒLON
El megacòlon consisteix en una
dilatació del còlon causada per
l’absència o paràlisi dels moviments
que en propulsen el contingut.
El megacòlon pot ser congènit
(agangliòtic o malaltia de