Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
Orientacions preventivoterapèutiques.
Els controls periòdics
del pediatre, reumatòleg i cirurgià
permetran arribar a un diagnòstic
correcte i establir les mesures fisioterapèutiques
oportunes i una
medicació per al dolor i la inflamació,
si cal. En alguns casos caldrà
indicar procediments ortopèdics o
quirúrgics.
ATENCIÓ PRIMERENCA
El «Libro blanco de la atención
temprana» la defineix com «el conjunt
d’intervencions, adreçades a
la població infantil de 0-6 anys, a la
família i a l’entorn, que tenen com
a objectiu donar resposta al més
aviat possible a les necessitats
transitòries o permanents que presenten
els nens amb trastorns en el
desenvolupament o que tenen risc
de patir-los. Aquestes intervencions,
que han de considerar la
globalitat del nen, han de ser planificades
per un equip de professionals
d’orientació interdisciplinària
o transdisciplinària». Per arribar al
terme actual d’«atenció primerenc
a» s’ha passat, al llarg de les
darreres dècades del segle XX per
diferents accepcions: estimulació
primerenca, estimulació precoç i
intervenció primerenca o precoç.
Actualment hi ha el consens generalitzat
que el terme més adequat
és el d’atenció primerenca.
Característiques generals. E l
d e s e n v o l u p a m e n t infantil és el
resultat de la interacció entre factors
genètics i ambientals. La base
genètica estableix unes capacitats
característiques de d e s e n v o l u p ament
i, fins ara, no és possible
modificar-les. Els factors ambien-
52
tals modulen la possibilitat d’expressió
o de latència d’algunes de
les característiques genètiques.
L’atenció primerenca, en nens amb
discapacitat o que estan en situació
de risc, pot pal·liar les conseqüències
de la discapacitat. En l’atenció
primerenca s’ha de considerar
el nen en la seva globalitat,
tenint en compte els aspectes
intrapersonals, biològics, psicosocials
i educatius propis de cada
individu, com també els interpersonals,
relacionats amb l’entorn, la
família, l’escola, la cultura i el context
social. Per tant, la intervenció
des dels centres d’atenció primerenca
ha de ser global.
Síndrome de Down. Segons el
«Libro blanco de la atención temprana»,
en el nen amb síndrome de
Down, l’atenció primerenca e s
defineix com el «conjunt d’intervencions
adreçades tant als nens
amb síndrome de Down de 0 a 6
anys, com a les seves famílies i el
seu entorn. L’objectiu és donar resposta
a les necessitats que presenten
aquests nens per potenciar al
màxim el seu desenvolupament.
Les intervencions han de considerar
la globalitat del nen i han de ser
planificades per un equip de professionals
que tingui en compte
totes les àrees de desenvolupament
del nen». Amb la tasca que
duen a terme els centres d’atenció
primerenca s’afavoreix el desenvolupament
de les capacitats del nen
i se l’ajuda a desenvolupar la màxima
autonomia i l’adquisició de
conductes adequades a l’edat i a
l’entorn.
Signes d’alerta. Quan neix un
bebè amb síndrome de Down, els
pares es posen en contacte amb