Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
nització per controlar els processos
descamatius. S’han d’utilitzar
sabons neutres de glicerina o
sabons de civada, i evitar els perfumats,
tenint en compte que en
qualsevol cas l’excés d’aigua i
sabó són perjudicials per a aquest
tipus de pell. La temperatura de
l’aigua ha de ser agradable però no
massa calenta. Després del bany,
s’ha d’assecar la p e l l amb una
tovallola suau i en els minuts posteriors
aplicar la crema hidratant.
El fet de beure aigua en quantitat
abundant no es correlaciona directament
amb la hidratació de la pell.
Cal recordar que durant l’hivern la
climatologia és més adversa per a
aquests tipus de pell, per la qual
cosa cal tenir una cura especial.
XUMET
Del verb «xumar», x u m e t e n
anglès s’anomena pacifier, és a dir,
pacificador, que calma. Els pares
decideixen oferir el xumet al bebè
perquè succionar sense aliment el
tranquil·litza i li resulta plaent.
Característiques generals. La
necessitat de succionar del nen,
durant els moment en què no s’està
alimentant, és molt variable d’un
a un altre. És preferible que succioni
el xumet que el dit. Es recomana
no introduir-lo abans dels 15 dies
perquè pot interferir en la lactància
i retirar-lo entre el primer i el tercer
any de vida segons cada cas.
Després dels tres anys cal eliminar
l’ús del xumet, ja que hi ha el risc
de deformacions bucals.
Síndrome de Down. Els lactants
amb síndrome de Down tenen, en
general, menys reflex de succió i,
per tant, menys necessitat de
222
xumar i de fer servir el xumet. Això
s’associa, en gran mesura, amb la
h i p o t o n i a dels músculs f a c i a l s.
Tanmateix, l’ús del xumet pot afavorir-ne
la tonificació.
Signes d’alerta. Els pediatres
coneixen els xumets que compleixen
les normes de seguretat i
poden recomanar-los. Perquè el
xumet sigui segur ha de complir a
Espanya les normes fixades per
AENOR (Associació Espanyola de
Normalització i Certificació). Ha de
ser de material plàstic, tenir vores
arrodonides i disposar d’una anella
o tirador que permeti extreure’l de
la boca. La tetina no pot ser superior
a 3,3 cm i la base del xumet ha
de ser prou gran per evitar que el
nen pugui introduir-se’l tot a la
boca, amb el risc consegüent d’asfíxia.
El xumet s’ha de rentar sovint
i cal canviar-lo amb relativa freqüència
per evitar infeccions. Per
als nens amb síndrome de Down
es recomanen els xumets anatòmics,
ja que s’emmotllen millor a
les seves característiques físiques
bucals. Els menys aconsellables
són els que tenen forma de bola, ja
que promouen la sortida de la llengua
per facilitar la respiració.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . És aconsellable no
donar-li sempre el xumet al nen
quan estigui inquiet o plori, sinó
tractar de calmar-lo de diferents
maneres. L’edat ideal per retirar el
xumet és cap als 2-3 anys. A partir
de l’any, és aconsellable anar acostumant
el nen a fer servir el xumet
només quan se’n vagi a dormir o
en una situació de tensió emocional.
No està clar quina és la millor
tècnica, si la retirada gradual o
brusca; dependrà de l’afició que