Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
Consideracions generals. La teràpia
respiratòria consisteix en un
conjunt de maniobres que ajuden
el pacient amb malaltia respiratòria,
com ara p n e u m ò n i a,
b r o n q u i t i s, o b s t r u c c i ó b r o n q u i a l ,
asma o bronquiolitis, a millorar la
mecànica respiratòria.
Síndrome de Down. L’expressió
exagerada de gens que resulta de
la trisomia 21 en la síndrome de
Down pot causar dèficits del sistema
immunològic i contribuir a la
predisposició a adquirir infeccions,
tant per b a c t e r i s ( e s t a f i l o c o c s ,
pneumococ, Haemophilus), com
per virus i fongs. Els nens amb síndrome
de Down tenen menys
capacitat per netejar-se els pulmons
a causa d’un dèficit en els
mecanismes immunitaris i de l’existència
d’una paret toràcica
massa elàstica i amb poc múscul
que dificulta la tos, un mecanisme
natural de protecció per la seva
capacitat d’eliminar secrecions.
Finalment, aquestes limitacions
predisposen aquests nens a patir
b r o n q u i t i s i p n e u m ò n i a ( v e g e u
Pneumònia) amb facilitat.
Orientacions preventivoterapèutiques.
L’objectiu de la teràpia
respiratòria és ajudar a mobilitzar
secrecions, eliminar-les, expandir
els pulmons i la via respiratòria
(mitjançant l’ús d’aerosols o nebulitzadors),
potenciar l’ús de la musculatura
respiratòria i afavorir l’entrada
de l’aerosol als pulmons per
via inhalada. Les tècniques més
utilitzades són, entre d’altres, el
drenatge postural, la percussió de
tòrax, la vibració, la compressió i
els exercicis de respiració profunda.
Els exercicis de respiració profunda,
que ensenyen el nen a utilit-
198
zar la respiració diafragmàtica, afavoreixen
l’intercanvi d’aire en els
pulmons. Tanmateix, aquesta tècnica
només es pot utilitzar en nens
que col·laboren, per la qual cosa
no es pot practicar si són molt
petits. Per a l’eliminació de les
secrecions dels pulmons es fan
servir tècniques de drenatge de
secrecions, que consisteixen a
col·locar el pacient en diferents
posicions mentre es fa una percussió
de tòrax amb la mà encongida
(clapping) i vibració amb l’ús de
vibradors. La tos és una resposta
reflexa del tracte respiratori que
ajuda a eliminar les secrecions. Si
no es presenta espontàniament,
cal provocar-la, ja que és un mecanisme
efectiu per netejar els pulmons.
En general, aquestes tècniques
no s’han de practicar en cas
de trastorns importants de coagulació,
crisi asmàtica greu, traumatismes
de crani o altres ossos del
cos afectats per fractures.
TICS
Els tics són vocalitzacions o moviments
involuntaris repetitius,
bruscs, inoportuns, no intencionals
i absurds.
Característiques generals. Els
t i c s són moviments involuntaris
anormals, més freqüents en el nen
i tres vegades més freqüents en
l’home que en la dona. La paraula
«tic» es fa servir per designar tant
un signe com un trastorn. El trastorn
dels t i c s té o tenen una
expressió molt variada, ja que es
pot limitar a tics simples transitoris
(d’una durada inferior a un any) o
pot ser tan àmplia com el trastorn