Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
no és, en general, un motiu que
exigeixi un tractament necessari o
urgent. Quan s’indica, es tracta
amb medicaments antitèrmics,
usualment per via oral i en presentacions
líquides. Els més emprats
són el paracetamol, en dosis de 10-
15 mg per kg de pes cada 4 o 6
hores i, en nens de més de 3
mesos, l’ibuprofèn, a dosis de 5-10
mg/kg cada 6-8 hores. L’aspirina
només s’ha d’emprar sota estricta
indicació mèdica per sota dels 18
anys d’edat. No s’ha d’esperar ni
pretendre una normalització
immediata de la temperatura corporal
amb la medicació. Els banys
en aigua tèbia/freda no són eficaços
per reduir la temperatura central
i són molt molestos per al
pacient si no estan conduïts per
persones expertes. La seva veritable
indicació és el tractament de la
hipertèrmia. Tampoc no són útils
les fregues amb alcohol o colònia,
amb l’agreujant que poden comportar
una absorció indesitjable de
l’alcohol. El nen ha de rebre una
ingesta abundant de líquids frescos,
per prevenir la deshidratació, i
estar poc abrigat. Si experimenta
calfreds se’l pot abrigar momentàniament
fins que desapareguin
sota l’efecte de les mesures terapèutiques
correctes. En nens amb
antecedents de convulsions febrils
convé extremar la vigilància de
possibles nous episodis i el pediatre
ha de prescriure les medicacions
preventives i terapèutiques
individuals que puguin estar indicades.
112
FRACTURES
Una fractura és el trencament parcial
o total d’un os que pot produirse
per diferents mecanismes quan
s’aplica una força sobre l’os superior
a la que pot suportar. A diferència
d’altres teixits corporals,
amb el temps l’os es pot reparar de
forma completa i recuperar la
forma anterior a la f r a c t u r a. El
temps de curació depèn de l’edat.
Així, com més petit és el nen més
ràpida és la recuperació.
Característiques generals. La
presentació clínica pot variar
segons el tipus de fractura, però
s’ha de sospitar davant les troballes
següents: a) tumefacció i
hematoma associat amb dolor en
una zona localitzada; b) dificultat
per mobilitzar o utilitzar normalment
la part del cos afectada; i c)
deformitat evident en una extremitat.
Les fractures poden presentarse
de dues formes principals, fractures
tancades, en les quals l’os
està trencat però no hi ha ferida
associada a la pell, i fractures obertes,
en les quals l’os està trencat i
hi ha una ferida en la pell en la
zona de la fractura. És una situació
urgent que ha de ser tractada per
un metge especialista com abans
millor, per evitar la infecció.
Síndrome de Down. En general
no es considera que les persones
amb síndrome de Down tinguin un
índex de fractures superior a la
resta de la població. Els nens i
adults amb síndrome de Down,
tanmateix, sembla que mostren
una menor sensibilitat al dolor o
tenen dificultats per expressar-lo