Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

tipus de d i a b e t i s en el futur. Les
normes alimentàries d’una di e t a
equilibrada i l’activitat física són
molt importants per evitar l’aparició
de la d i a b e t i s mellitus tipus 2.
DIETÈTICA
La dietètica és la ciència que estudia
la forma i l’art de combinar els
aliments a fi de confeccionar un
estil d’alimentació adequat en funció
de les necessitats fisiològiques,
psicològiques i socioculturals de
cada persona.
Característiques generals. Aquesta
ciència neix a mitjan segle
XVIII i el seu d e s e n v o l u p a m e n t
arriba a la plenitud en el segle
actual. El seu origen formal es vincula
a les investigacions fonamentals
de Lavoisier, químic francès
considerat el «pare de la nutrició»
justament gràcies a aquesta recerca.
Diverses preguntes que l’home
de l’antiguitat ja es formulava
tenen resposta actualment, com
ara: ¿per què cal menjar?, ¿què
contenen els aliments que fa que
siguin imprescindibles per a l’organisme?,
¿què passa quan es consumeixen
els aliments? Les investigacions
científiques han determinat
que «la salut depèn principalment
de l’elecció dels aliments».
Síndrome de Down. A causa
dels problemes d’alimentació que
presenten alguns nens durant el
primer any de vida i a la predisposició
genètica a patir obesitat en
l’edat adulta, la ciència de la dietètica
i la nutrició es converteix en un
pilar fonamental per a les persones
amb síndrome de Down. La dietètica
i la nutrició tenen un paper molt
important per tractar i prevenir
problemes relacionats amb l’a l imentació,
ja sigui per sobrealimentació
o per dèficit, o per tractar
altres malalties o quadres clínics
(diarrea, restrenyiment, reflux gàstric).
Un dels objectius més importants
de la dietètica és instaurar
des de la infantesa hàbits alimentaris
saludables i reeducar i corregir
els hàbits inadequats adquirits en
l’edat adulta.
DOLOR
El dolor es defineix com una experiència
sensorial desagradable
associada amb la lesió dels teixits.
El d o l o r és, juntament amb la
febre, un símptoma que acompanya
múltiples malalties infantils i,
per tant, motiu de consulta freqüent
al pediatre.
Consideracions generals. El dolor
és una sensació desagradable produïda
per diferents estímuls nerviosos
que són interpretats en el
cervell com a tals i que provoquen
plor i una sèrie de reaccions de
tipus vegetatiu molt diverses
segons cada persona. Els nens
amb síndrome de Down tenen una
reducció en la percepció del dolor.
Toleren millor el d o l o r, tenen
menys sensibilitat dolorosa perquè
el seu llindar de percepció del
dolor és més alt. Aquests nens,
encara que tinguin dolor, es queixen
poc o no es queixen, per la
qual cosa als pares els resulta més
difícil detectar-lo. La causa podria
ser deguda a l’augment de substàncies
opiàcies (leuencefalina i
dinorfina A) a l’escorça cerebral
prefrontal. Els opiacis naturals de
l’escorça cerebral tenen una acció
analgèsica (calmant) que explicaria
99
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z