Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

protecció només dura uns mesos.
La protecció prolongada requereix
la vacunació, que és molt eficaç.
Després de l’adopció d’estratègies
per eliminar la transmissió del
virus de l’hepatitis B s’ha produït
una important reducció de la seva
incidència en nens i adolescents en
molts països desenvolupats i en
alguns en vies de desenvolupam
e n t. Les principals estratègies
per eliminar la transmissió de la
infecció inclouen la detecció prenatal
de la infecció en embarassades,
l’administració de gammaglobulina
i de vacuna específica als nounats
de mares que han donat resultats
positius (en les primeres 12
hores després del naixement) i la
vacunació de tots els lactants i dels
preadolescents que no hagin estat
vacunats prèviament, com també
dels grups de població adulta amb
alt risc de contraure la infecció.
L’hepatitis B no té un tractament
específic. El desenvolupament de
vacunes efectives i la instauració
de programes de vacunació sistemàtica
dels nens per prevenir les
infeccions per virus de l’hepatitis A
i virus de l’hepatitis B pot contribuir
a eradicar aquestes infeccions
en determinades regions del món
en les properes dècades.
Tanmateix, no es disposa encara
d’una vacunació eficaç per reduir
la incidència de l’hepatitis C. En
alguns casos s’utilitza l’interferó
alfa per al seu tractament.
HÈRNIES
Les hèrnies són desplaçaments de
vísceres, parcials o totals, a través
d’una obertura natural o accidental
de la paret del seu receptacle. Es
denominen internes si fan protrusió
cap a una cavitat de l’organisme
i externes quan sobresurten
cap a l’exterior. Poden ser congènites,
ja presents en el moment de
néixer, o adquirides, és a dir, provocades
per un esforç o un traumatisme
posterior.
Característiques generals. En
aquest cas, ens interessen les hèrnies
externes de contingut intestinal,
que es poden apreciar per
mitjà d’una observació superficial.
Es caracteritzen per una tumefacció
tova, reductible a la pressió, el
volum de la qual augmenta en
posició vertical i amb la t o s.
Segons la seva localització es distingeixen
les següents: a) hèrnia
inguinal: està situada a l’alçada del
canal inguinal en un engonal o en
tots dos. En els nens es pot estendre
fins a l’escrot (hèrnia inguinoscrotal).
En les nenes pot contenir
un ovari, cas en el qual adopta una
consistència dura; b) hèrnia umbilical:
es produeix per la manca de
tancament de l’orifici del melic. Sol
aparèixer en els primers dies de
vida; c) hernia epigàstrica: sol ser
de mida reduïda i es localitza entre
el melic i l’inici del tòrax, en la línia
mitjana. Pot no ser reductible i és
dolorosa.
Síndrome de Down. La hipotonia
muscular i la hiperlaxitud lligamentosa
poden afavorir l’aparició
d’hèrnies en els nens amb síndrome
de Down, espontàniament o
per esforços o traumatismes.
Tanmateix, només l’hèrnia umbilical,
present en un 12% dels lactants
amb la síndrome, ha estat
descrita amb una freqüència superior
al que és habitual.
123
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z