Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
nens, comença a controlar els
esfínters, manifesta frustració i ira,
pot tenir enrabiades, desenvolupa
la capacitat per córrer i pujar escales
i pot introduir objectes petits en
un recipient.
Síndrome de Down. Els nens
amb síndrome de Down tenen un
ritme de d e s e n v o l u p a m e n t m é s
lent i, per tant, les edats que mostren
les taules per a la població
general tenen un valor orientatiu.
La Taula 2.2 mostra la mitjana en
mesos de certes adquisicions en
els nens amb síndrome de Down
que fan referència a les seves habilitats
psicomotores. Al costat apareixen
els mateixos valors per a la
població general.
Signes d’alerta. Cada nen amb
síndrome de Down és diferent i pot
mostrar o no dificultats pel que fa a
les diferents àrees de desenvolupament.
Cal considerar les mitjanes,
en mesos, assenyalades en
l’apartat anterior com a orientatives
i consultar l’especialista quan
el nen presenti un retard (tenint en
compte els intervals). De totes
maneres, en les revisions pediàtriques,
l’especialista podrà valorar si
el nen segueix el d e s e n v o l u p ament
dins dels intervals indicats
per a la població amb síndrome de
Down. Si el pediatra detecta cap
retard pot derivar el nen i la seva
família a un centre d’atenció primerenca
per tal que l’avaluïn i el
tractin.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Per prevenir un possible
retard psicomotor i afavorir el
desenvolupament global dels nens
amb síndrome de Down es recomana
acudir a un centre d’atenció
primerenca des del naixement del
96
bebè. No tots els nens amb síndrome
de Down necessiten un tractament
de fisioteràpia, però sí que és
recomanable que els pares rebin
orientació, assessorament i suport
dels professionals dels centres
especialitzats en atenció primerenca.
L’entorn familiar té un paper
molt important en el desenvolupament
psicomotor i emocional del
nen, que necessita un ambient
relaxat i agradable. No hi ha millor
estimulació per a un bebè que
jugar amb la seva mare i gaudir del
joc i de la relació.
DESNUTRICIÓ
El terme desnutrició s’aplica a una
situació en la qual l’organisme no
obté els n u t r i e n t s suficients a
causa d’una alimentació deficient o
a trastorns digestius o orgànics,
que donen lloc a deficiències nutricionals.
La desnutrició està provocada
per l’aportació insuficient d’energia
i proteïnes. Segons la
Unicef, la desnutrició és la causa
principal de mort de lactants i nens
en països en desenvolupament. La
seva prevenció és una prioritat per
a l’Organització Mundial de la
Salut (OMS).
Característiques generals. La
d e s n u t r i c i ó es classifica clínicament
segons les formes següents:
a) Marasme. És el dèficit de proteïnes
i energia. Habitualment es
manifesta en menors de 18 mesos
d’edat, per una aparença molt
prima i pèrdua de pes, debilitat
muscular, pell arrugada i caiguda
dels cabells; b) Kwashiorkor. És el
dèficit de proteïnes però amb una
aportació energètica correcta.
Habitualment es presenta entre els