Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

Aquesta alteració produeix una
retenció de mucositats a la caixa
timpànica (o t i t i s serosa), per la
qual cosa el timpà presenta una
mobilitat reduïda que ocasiona
una pèrdua auditiva, més notable
com més acusada sigui l’obstrucció
de la trompa. Si hi ha fissura
palatina, sol agreujar-se el problema.
En la major part dels casos, el
quadre és passatger i cedeix de
forma espontània.
Síndrome de Down. La pèrdua
auditiva és més freqüent en la síndrome
de Down que en la població
general. En alguns estudis s’ha
observat una incidència de fins a
un 50% de pèrdua auditiva de
transmissió en la infantesa, tot i
que la major p a r t se soluciona
satisfactòriament. Per la seva
banda, la sordesa de percepció és
molt menys freqüent, si bé una
mica més que en la població general.
Es considera que pot presentarse
en el 0,1% dels nounats, mentre
que en la població amb síndrome
de Down s’ha observat fins a un
4% en la primera infantesa. Es tracta
d’una lesió irreversible que no té
tractament en l’actualitat, tot i que
en la major part dels casos la pèrdua
auditiva és parcial. A mesura
que l’edat avança pot presentar-se
un fenomen conegut com presbiacúsia,
consistent en una pèrdua
progressiva de l’audició de percepció.
En la població general sol iniciar-se
a partir dels 60 anys, mentre
que en la síndrome de Down
pot aparèixer a partir dels 40. En
una fase inicial, aquesta alteració
produeix una pèrdua de comprensió
de la paraula més que no pas
una veritable pèrdua auditiva, ja
que no s’alteren de la mateixa
forma totes les freqüències audibles.
Sol arribar amb relativa facilitat
un moment en què la persona
amb pèrdua auditiva deixa de prestar
atenció, fins al punt que poden
alterar-se les seves relacions familiars
i socials. Qualsevol disminució
auditiva, sobretot en la infantesa
i l’adolescència, pot afectar l’aprenentatge,
no només de l’expressió
verbal sinó de totes les
matèries. També s’observa un cert
desinterès a l’escola, amb pèrdues
d’atenció que sovint s’atribueixen
a altres causes.
Signes d’alerta. En la primera
infantesa s’observa que els nens
no s’interessen pels objectes o les
joguines sorollosos i no intenten
imitar el llenguatge dels adults. En
ser una afecció silenciosa i indolora,
el nen no manifesta cap alteració
evident, ja que només són visibles
alguns signes de desinterès
per l’entorn i una manca de percepció
de determinats sons que
abans provocaven reacció. Cal destacar
que en la síndrome de Down
és relativament freqüent la manca
de resposta espontània davant les
crides d’atenció o la preferència
per la música d’intensitat elevada
sense que això impliqui necessàriament
una pèrdua d’audició.
Generalment, es detecta amb més
facilitat a l’escola, per un canvi
d’actitud i d’atenció persistent, tot i
que només una exploració mèdica
permet detectar la presència d’una
autèntica alteració auditiva que
necessiti ser tractada.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Les revisions auditives
en la infància permeten detectar la
presència d’aquestes alteracions.
La pèrdua auditiva de transmissió
193
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z