Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
GANA
En l’ésser humà, la g a n a és el
resultat d’interaccions entre factors
fisiològics, psicològics i mediambientals
que es tradueixen en
un perfil de motivacions i d’hàbits
alimentaris que reflecteixen les
regulacions de l’apetit en el curs
del temps. La gana es pot descriure
com la motivació que condueix
a buscar l’aliment, escollir-lo i ingerir-lo.
Característiques generals. La
regulació interna de les aportacions
alimentàries es basa en dos
mecanismes principals, l’atipament
(que determina el cessament
de la presa alimentària) i la sacietat
(que determina l’interval entre
dues preses alimentàries). La gana
es caracteritza per diversos paràmetres
destacables: a) les motivacions
alimentàries o sensacions
subjectives, sobretot la sensació
de gana; b) les aportacions energètiques
i nutricionals de cada ingesta
alimentària; c) la distribució dels
àpats i la seva copiositat.
Síndrome de Down. En persones
amb síndrome de Down, normalment
la gana es pot alterar per
diverses causes; les més comunes
són els trastorns emocionals (ner-
114
viosisme, a n s i e t a t), i n f e c c i o n s,
alteracions hormonals (de la tiroide)
i medicaments.
Signes d’alerta. S’ha de sol·licitar
atenció mèdica en casos de pèrdua
de pes involuntària o augment de
pes per increment de la ingesta a
causa d’una alteració de la gana
normal del nen.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Es poden considerar
sota dos nivells: 1r. Com regular la
gana mitjançant l’alimentació? La
composició dels aliments intervé
de manera important en la regulació
de la presa alimentària i actua
al seu torn a dos nivells: a) influint
en la densitat energètica dels aliments
i b) a causa del paper directe
dels nutrients sobre la sacietat
durant la seva assimilació.
Actualment es considera que les
proteïnes tenen un poder saciant
més elevat que els sucres i els greixos.
És a dir, 100 calories de proteïnes
sacien més que 100 calories de
sucre, la qual cosa augmenta en
diverses hores la sensació de
sacietat. D’altra banda, la fibra alimentària
modifica diverses propietats
dels aliments que estimulen la
sacietat: la palatabilitat i la textura.
Els aliments rics en fibres necessiten
una masticació més intensa i