Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down
Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down
Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
da en comparació amb la població<br />
infantil general. Les <strong>de</strong>nts conoi<strong>de</strong>s<br />
solen ser les incisives laterals<br />
superiors.<br />
Signes d’alerta, prevenció i tractament.<br />
El retard en el recanvi <strong>de</strong>ntari<br />
comporta un retenció prolongada<br />
<strong>de</strong> les <strong>de</strong>nts <strong>de</strong> llet i una erupció<br />
alterada, fora <strong>de</strong> la seva posició<br />
normal, <strong>de</strong> les <strong>de</strong>ns que les substitueixen.<br />
A més, amb l’alta incidència<br />
<strong>de</strong> p a l a d a r estret (vegeu<br />
Ortodòncia) hi sol haver una<br />
manca d’espai i per tant una mala<br />
alineació <strong>de</strong>ntària o un apinyament.<br />
Convé acudir al professional<br />
perquè extregui les peces <strong>de</strong> llet<br />
retingu<strong>de</strong>s per facilitar l’erupció <strong>de</strong><br />
les que les substitueixen. Davant el<br />
retard en l’erupció d’una <strong>de</strong>nt és<br />
millor acudir al professional que ha<br />
<strong>de</strong> valorar si es tracta d’una agenèsia<br />
(manca <strong>de</strong> formació) o no, mitjançant<br />
la pràctica d’exàmens<br />
radiogràfics (intrabucals, ortopantomografia).<br />
Atesa l’alta incidència<br />
<strong>de</strong> problemes en la <strong>de</strong>ntició <strong>de</strong>ls<br />
nens amb síndrome <strong>de</strong> <strong>Down</strong>, es<br />
recomana visitar periòdicament el<br />
<strong>de</strong>ntista per fer un seguiment<br />
correcte <strong>de</strong>l seu <strong>de</strong>senvolupament<br />
buco<strong>de</strong>ntal.<br />
DEPRESSIÓ<br />
El trastorn <strong>de</strong>pressiu és una alteració<br />
persistent <strong>de</strong> l’estat d’ànim que<br />
s’acompanya <strong>de</strong> pensaments pessimistes,<br />
incapacitat <strong>de</strong> gaudir i<br />
disminució <strong>de</strong> l’energia vital. La<br />
d e p r e s s i ó pot ser una resposta<br />
emocional normal als es<strong>de</strong>veniments<br />
adversos, sobretot quan es<br />
produeixen pèrdues importants.<br />
En alguns casos, tanmateix, la<br />
<strong>de</strong>pressió es prolonga i es fa més<br />
greu o algunes vega<strong>de</strong>s apareix<br />
sense cap relació amb un es<strong>de</strong>veniment<br />
<strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nant. És en<br />
aquests casos en què es pot parlar<br />
<strong>de</strong> malaltia o trastorn <strong>de</strong>pressiu.<br />
Característiques generals. Els<br />
símptomes <strong>de</strong>pressius són freqüents<br />
en la població general i<br />
tenen una prevalença aproximada<br />
<strong>de</strong>l 13 al 20%. Són més freqüents<br />
en dones. Els símptomes que<br />
po<strong>de</strong>n formar part <strong>de</strong> la malaltia<br />
<strong>de</strong>pressiva són: tristesa, fatiga,<br />
pèrdua <strong>de</strong> la gana, alteracions <strong>de</strong>l<br />
son, mal <strong>de</strong> cap; hipocondria, pèrdua<br />
<strong>de</strong> pes, pèrdua d’interès i<br />
capacitat per divertir-se, disminució<br />
<strong>de</strong> la capacitat <strong>de</strong> concentració,<br />
p l o r freqüent, a n s i e t a t, agitació,<br />
i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> suïcidi, irritabilitat, queixes<br />
somàtiques (físiques). El trastorn<br />
<strong>de</strong>pressiu fonamental és la<br />
<strong>de</strong>pressió major. Quan els episodis<br />
<strong>de</strong> <strong>de</strong>pressió major es repeteixen,<br />
es qualifica <strong>de</strong> recurrent. Quan l’episodi<br />
<strong>de</strong>pressiu s’alterna amb episodis<br />
maníacs (estat d’ànim elevat,<br />
eufòria), s’anomena trastorn bipolar.<br />
Quan els símptomes <strong>de</strong>pressius<br />
són <strong>de</strong> menor intensitat i<br />
major durada, el quadre s’anomena<br />
distímia. És freqüent trobar quadres<br />
<strong>de</strong>pressius juntament amb<br />
altres trastorns mentals (esquizofrènia,<br />
trastorns d’ansietat, alcoholisme,<br />
trastorns alimentaris, trastorns<br />
<strong>de</strong> personalitat). De vega<strong>de</strong>s<br />
els símptomes <strong>de</strong>pressius es<br />
po<strong>de</strong>n atribuir a malalties mèdiques<br />
(malaltia d’Alzheimer, Parkinson,<br />
hipotiroïdisme, diabetis, infart<br />
<strong>de</strong> miocardi, sida, càncer, infeccions<br />
víriques) o al consum <strong>de</strong> fàrmacs<br />
o drogues (anticonceptius,<br />
propanolol, reserpina).<br />
91<br />
a<br />
b<br />
c<br />
d<br />
e<br />
f<br />
g<br />
h<br />
i<br />
j<br />
k<br />
l<br />
m<br />
n<br />
o<br />
p<br />
q<br />
r<br />
s<br />
t<br />
u<br />
v<br />
x<br />
y<br />
z