Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

da en comparació amb la població
infantil general. Les dents conoides
solen ser les incisives laterals
superiors.
Signes d’alerta, prevenció i tractament.
El retard en el recanvi dentari
comporta un retenció prolongada
de les dents de llet i una erupció
alterada, fora de la seva posició
normal, de les dens que les substitueixen.
A més, amb l’alta incidència
de p a l a d a r estret (vegeu
Ortodòncia) hi sol haver una
manca d’espai i per tant una mala
alineació dentària o un apinyament.
Convé acudir al professional
perquè extregui les peces de llet
retingudes per facilitar l’erupció de
les que les substitueixen. Davant el
retard en l’erupció d’una dent és
millor acudir al professional que ha
de valorar si es tracta d’una agenèsia
(manca de formació) o no, mitjançant
la pràctica d’exàmens
radiogràfics (intrabucals, ortopantomografia).
Atesa l’alta incidència
de problemes en la dentició dels
nens amb síndrome de Down, es
recomana visitar periòdicament el
dentista per fer un seguiment
correcte del seu desenvolupament
bucodental.
DEPRESSIÓ
El trastorn depressiu és una alteració
persistent de l’estat d’ànim que
s’acompanya de pensaments pessimistes,
incapacitat de gaudir i
disminució de l’energia vital. La
d e p r e s s i ó pot ser una resposta
emocional normal als esdeveniments
adversos, sobretot quan es
produeixen pèrdues importants.
En alguns casos, tanmateix, la
depressió es prolonga i es fa més
greu o algunes vegades apareix
sense cap relació amb un esdeveniment
desencadenant. És en
aquests casos en què es pot parlar
de malaltia o trastorn depressiu.
Característiques generals. Els
símptomes depressius són freqüents
en la població general i
tenen una prevalença aproximada
del 13 al 20%. Són més freqüents
en dones. Els símptomes que
poden formar part de la malaltia
depressiva són: tristesa, fatiga,
pèrdua de la gana, alteracions del
son, mal de cap; hipocondria, pèrdua
de pes, pèrdua d’interès i
capacitat per divertir-se, disminució
de la capacitat de concentració,
p l o r freqüent, a n s i e t a t, agitació,
idees de suïcidi, irritabilitat, queixes
somàtiques (físiques). El trastorn
depressiu fonamental és la
depressió major. Quan els episodis
de depressió major es repeteixen,
es qualifica de recurrent. Quan l’episodi
depressiu s’alterna amb episodis
maníacs (estat d’ànim elevat,
eufòria), s’anomena trastorn bipolar.
Quan els símptomes depressius
són de menor intensitat i
major durada, el quadre s’anomena
distímia. És freqüent trobar quadres
depressius juntament amb
altres trastorns mentals (esquizofrènia,
trastorns d’ansietat, alcoholisme,
trastorns alimentaris, trastorns
de personalitat). De vegades
els símptomes depressius es
poden atribuir a malalties mèdiques
(malaltia d’Alzheimer, Parkinson,
hipotiroïdisme, diabetis, infart
de miocardi, sida, càncer, infeccions
víriques) o al consum de fàrmacs
o drogues (anticonceptius,
propanolol, reserpina).
91
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z