Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
sanguinis pròxims a l’entrada o la
sortida del cor o a través de comunicacions
anòmales entre cavitats
cardíaques o entre artèries principals.
Característiques generals. L’ a u s -
cultació d’un buf cardíac no constitueix
necessàriament c a p m a l a l t i a ,
ni tampoc no és necessàriament
l’expressió d’una anomalia. En la
majoria dels casos, sobretot durant
la infantesa, s’ausculta sovint l’anomenat
«buf innocent», que no s’associa
amb c a p problema cardíac ni
d’un altre origen i que tradueix les
turbulències o els sorolls generats
per la contracció vigorosa del cor
d’un organisme sa, amb parets
toràciques de poc gruix. Les característiques
d’aquest buf són típiques,
la seva audició varia segons
la posició del pacient i d’una exploració
a una altra, de tal manera que
un explorador expert el pot reconèixer
i diagnosticar fàcilment. Tampoc
els anomenats «bufs funcionals»
impliquen necessàriament
una alteració cardíaca i molts cops
tradueixen la hiperdinàmia cardíaca
freqüent del nen, en ocasions
més evident després de l’exercici,
en una situació de febre o anèmia.
Els anomenats «bufs orgànics» sí
que s’associen amb patologia cardíaca
i tradueixen les turbulències
generades pel pas de la sang per
vàlvules o estructures cardíaques
anormalment estretes o pel pas de
sang d’una cavitat d’alta pressió a
una altra de baixa pressió (insuficiències
valvulars amb regurgitació
per tancament incomplet de les
vàlvules cardíaques, defectes dels
envans i altres curtcircuits) (vegeu
Cardiopaties). Les seves caracterís-
62
tiques acústiques són ben definides
i permeten que el metge qualificat
els qualifiqui d’orgànics.
Davant el dubte en la catalogació
d’un buf, sempre que no es pugui
descartar l’existència de cardiopatia,
o per a una millor caracterització
d’aquesta, l’exploració d’elecció
és l’ecocardiografia de Doppler
(vegeu Ecografia).
Síndrome de Down. Si pel que
s’esmenta més amunt, es pot concloure
que el descobriment d’un
buf cardíac no implica necessàriament
l’existència d’una
cardiopatia, el contrari també és
cert, sobretot en la persona amb
síndrome de Down. L’absència de
buf tampoc no exclou l’existència
de cardiopatia. Per una sèrie de
raons, en els nens amb síndrome
de Down i més encara en els que
pateixen cardiopaties que s’acompanyen
d’hipertensió pulmonar, la
pobresa de signes i símptomes clínics
és habitual, sobretot en les
cardiopaties greus i en les primeres
setmanes de vida.
Signes d’alerta. O r i e n t a c i o n s
preventivoterapèutiques. En la
síndrome de Down, per l’alta possibilitat
de patir una cardiopatia, no
cal esperar l’aparició de buf o d’altres
signes clínics per establir l’estratègia
adequada, sobretot durant
les primeres setmanes de vida.
Fins i tot si no hi ha bufs o altres
signes que puguin suggerir cardiopatia,
cal dur a terme un estudi
amb ecocardiografia de Doppler a
fi de descartar amb seguretat l’existència
de cardiopatia o, en cas
contrari, iniciar el disseny de l’estratègia
de conducta més adequada.