Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

els especialistes per determinar les
atencions que necessita. Cada nen
amb síndrome de Down és diferent
i requereix una intervenció personalitzada.
La tendència general
dels pares, a causa de l’ansietat
que produeix la discapacitat, és
pensar que necessita molta ajuda i
molt freqüent i sol·liciten tractaments
molt intensos; desitgen el
millor per al seu fill i de vegades
confonen quantitat amb qualitat.
No pel fet d’oferir moltes hores
d’intervenció, el tractament evolucionarà
més de pressa. De vegades,
sobrecarregant el nen s’aconsegueix
l’efecte contrari: avorriment,
retraïment i inhibició.
Orientacions preventivoterapèutiques.
És important que els
pares gaudeixin del seu fill durant
tot el procés de desenvolupament i
recordin que cadascú té el seu
ritme d’evolució. S’ha d’evitar
comparar-lo amb altres nens, tant
si tenen discapacitat com si no, i
respectar les seves característiques
pròpies. Els nens amb síndrome
de Down tenen un temps de
reacció més lent i és important
esperar i no anticipar-se a la seva
resposta. Acceptar la seva manera
de funcionar i estimular-lo sense
e x i g i r-li massa afavoreix el bon
desenvolupament de la seva identitat.
ATÒPIA
(DERMATITIS ATÒPICA)
Dins de l´atòpia, la dermatitis atòpica
és una malaltia de la pell associada
amb picor (pruïja) intensa.
Està produïda per una interacció
entre factors ambientals i genètics.
Sovint s’associa amb sequedat
cutània (x e r o s i cutània) i també
amb la tendència a desenvolupar
a s m a o r i n i t i s al·lèrgica. És un
motiu de consulta freqüent en dermatologia,
que pot presentar-se a
qualsevol edat tot i que sovint apareix
ja en la infantesa.
Característiques generals. L a
dermatitis atòpica és una malaltia
crònica que es presenta característicament
en brots. Es classifica en
tres estadis: a) Dermatitis atòpica
del lactant, que sol començar cap
als cinc mesos de vida. Afecta
sobretot l’àrea central de la cara,
com també àrees d’extensió de les
extremitats. Les lesions solen ser
induracions o plaques envermellides
i inflamades, molts cops amb
erosions, exsudació i crostes. La
picor n’és un símptoma constant;
b) Dermatitis infantil, que s’inicia
cap als dos anys i acaba entre els
set anys i la pubertat. Les lesions
característiques s’observen sobretot
en les flexures dels colzes i els
genolls. La picor intensa fa que els
nens es gratin i es produeixin erosions,
amb exsudació i formació de
crostes; c) En els adults, aquesta
malaltia és molt menys freqüent.
En aquest cas, les lesions típiques
de la dermatitis atòpica consisteixen
en un engruiximent de la pell,
amb augment del reticulat normal;
són conseqüència del fet de gratarse
constantment i sovint apareixen
excoriacions.
Síndrome de Down. La d e r m a t itis
atòpica es presenta fins en un
50% de les persones amb síndrome
de Down. Es tracta per tant d’una
patologia cutània molt freqüent.
Està associada amb x e r o s i ( s e q u edat
de la p e l l) i picor. En aquests
pacients, les plaques d’è c z e m a a t ò-
53
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z