Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

després. No es pot oblidar que el
sol és un estímul natural de la
melanina i que mentre hi hagi possibilitats
de repigmentació cal
intentar exposar-s’hi, tot i que amb
precaució per evitar cremades,
sota control mèdic especialitzat.
Aquests tractaments solen ser més
eficaços si s’acompanyen de l’aplicació
local de derivats de la cortisona,
en mesos alterns. Altres tractaments
amb preparats orals a
base de fenilalanina o polypodium
leucotomus són d’eficàcia dubtosa
o no estan prou contrastats, tot i
que s’empren en combinació amb
els anteriors. L’arbutina o el PUVA
per ells mateixos donen resultats
contradictoris. En casos de vitiligen
en àrees concretes localitzades
són d’utilitat els miniautoempelts
de pell pigmentada d’altres localitzacions,
de manera que la seva
sembra en la pell afectada provoca
focus de repigmentació, si bé
aquests solen ser irregulars i en
moltes ocasions de tons de pell
més foscos que la pell normal de la
persona, la qual cosa dóna lloc
finalment a una àrea de pell bigarrada
i amb diferent pigmentació.
Per tant, en aquests casos es recomana
una prova prèvia al tractament.
La recomanació és que
davant d’aquest problema és consulti
el dermatòleg per descartar
altres processos semblants, sobretot
en nens petits, per tal de poder
plantejar possibilitats de tractament.
VÒMITS I REGURGITACIONS
El vòmit és l’emissió del contingut
gastrointestinal a través de la boca,
de forma brusca i amb esforç, per
contracció del diafragma i de la
musculatura abdominal. Nàusea
és el malestar que precedeix el
vòmit, amb desig o necessitat de
vomitar. Regurgitació és l’eliminació
de contingut gàstric en petita
quantitat i amb poc esforç, després
dels àpats. Les seves causes són
molt diverses i depenen en part de
l’edat en què es presenten.
Característiques generals. Els
v ò m i t s poden ser un símptoma
intranscendent o secundari, que
pot acompanyar processos molt
diversos. En ocasions són un símptoma
fonamental relacionat amb el
procés causal. Poden ser aguts o
crònics. És important valorar l’edat
de presentació i les característiques
del vòmit, com ara l’aspecte
(alimentari, biliós, hemàtic) i la
quantitat, i també la relació amb la
ingesta i la presència d’altres símptomes
digestius o extradigestius
acompanyants. Cal valorar la presència
de manifestacions relacionades
amb complicacions dels
mateixos vòmits (signes de deshidratació,
desnutrició). Les regurgit
a c i o n s són especialment freqüents
en els lactants petits i solen
desaparèixer durant el segon
semestre de vida.
Síndrome de Down. Els vòmits
són un símptoma freqüent en la
síndrome de Down, en relació amb
diverses patologies digestives que
s’hi associen. Les persones amb
síndrome de Down presenten
sovint diverses malformacions de
l’aparell digestiu, amb una incidència
del 10-12%. Algunes presenten
problemes greus ja en el període
neonatal. En alguns casos, se’n pot
sospitar la presència fins i tot
abans del naixement per mitjà d’e-
219
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z