Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

More documents

Recommendations

Info

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v x y z SINUSITIS La sinusitis consisteix en la inflamació, generalment causada per una i n f e c c i ó bacteriana, de la mucosa que recobreix internament els sins paranasals (espais plens d’aire al voltant de les fosses nasals). Consideracions generals. L a sinusitis es deu sovint a una rinitis complicada o sobreinfectada per un germen patogen. El nen presenta mucositat important per les fosses nasals, verdosa o groguenca i fètida, sovint bilateral (en nens) però també pot ser de predomini unilateral (en joves i adults), associada amb mal de cap o al voltant dels ulls i febre. L’al·lèrgia respiratòria pot afavorir-ne l’aparició. Síndrome de Down. En les persones amb síndrome de Down, la sinusitis no és especialment freqüent, si bé la mida reduïda de les fosses nasals pot dificultar-ne la curació. La presència habitual de mucositat en la primera infantesa pot emmascarar el procés. Signes d’alerta. Sovint és difícil diferenciar una sinusitis d’una rinitis, un catarro o una adenoïditis. La presència de febre persistent i mal de cap, juntament amb mucositat 190 purulenta, solen ser els signes més fiables per al diagnòstic, tot i que la certesa l’oferirà una exploració radiogràfica cranial. Orientacions preventivoterap è u t i q u e s . Per a la prevenció d’una sinusitis cal tractar els catarros i les rinitis, encara que només sigui atenuant els símptomes. Poden ser útils els descongestionants nasals i els antihistamínics (vegeu Rinitis) i sobretot els rentatges amb sèrum fisiològic en els més petits. Un cop instaurada la sinusitis, el tractament és bàsicament antibiòtic, tot i que no es pot descuidar el procés inflamatori, el dolor, la mucositat excessiva i la possible febre, que sovint requeriran tractaments addicionals. SON: TRASTORNS Els trastorns del son són freqüents en la infància. En els nens petits les queixes que comporten solen provenir dels pares o dels cuidadors, no dels nens, per la qual cosa són els pares els que han de rebre assessorament quan sospitin que el seu fill presenta una alteració del son. Característiques generals. Els trastorns del son són de tipus molt
diferent i poden dividir-se en quatre grups principals: a) Hipersòmnies: es caracteritzen per un increment de la somnolència durant el dia malgrat haver dormit un nombre d’hores suficient durant la nit. La més freqüent és la síndrome d ’a p n e a durant la són (vegeu Apnees). Altres tipus són molt infreqüents i només estan descrits excepcionalment en la síndrome de Down. Entre aquests, destaca la síndrome de narcolèpsia–cataplexia, que consisteix en accessos de s o n bruscos i irresistibles que duren de 20 a 30 minuts i van seguits de períodes de vigília d’unes 3 a 5 hores de durada; a més, davant les emocions, especialment el riure, presenten cataplexia, que és una pèrdua brusca del to muscular que fins i tot pot produir caigudes. Altres possibles símptomes acompanyants són les anomenades al·lucinacions hipnagògiques, que consisteixen en estats de somni, habitualment terrorífics en el moment d’iniciar el son, i les paràlisis del s o n en les quals durant un temps breu apareix una impossibilitat d’efectuar moviments, tot i que es conserva el coneixement ple, i que es manifesten en iniciar el son o més freqüentment en el moment de despertar-se al matí. Aquesta síndrome és poc freqüent; es presenta aproximadament en 1 de cada 2.000 persones i tot i que generalment els símptomes apareixen entre els 20 i els 30 anys, també poden manifestar-se en l’edat escolar. La síndrome de Klein Levin és una hipersòmnia periòdica, pròpia de l’adolescència, que es caracteritza per accessos de son que duren uns quants dies, acompanyats d’un augment important de la g a n a. Aquests accessos de s o n s’alternen amb períodes de normalitat de diversos mesos. Desapareixen espontàniament en arribar a l’edat adulta. b) Insomni: pot ser inicial, amb dificultat per començar a dormir, o de manteniment, amb desvetllaments al llarg de la nit o un despertament precoç al matí; en la primera infància pot estar associat amb circumstàncies educatives o ambientals i en nens més grans o adolescents, amb problemes d’ansietat o depressió. Amb menor freqüència, durant la infantesa, l’insomni pot estar relacionat amb la síndrome de les cames inquietes, que provoca sensacions molestes a les cames en iniciar el son que obliguen a moure-les i que impedeixen adormir-se, o també la síndrome de moviments periòdics de les extremitats en què els moviments bruscos i freqüents d’aquestes poden desvetllar i fragmentar el s o n. c) Parasòmnies: E n t r e aquestes, destaquen per la seva freqüència en la infantesa els terrors nocturns, que consisteixen en plors i crits sense consol, que es presenten durant el son i que el nen no recorda en absolut l’endemà; el somnambulisme, en el qual el nen s’aixeca adormit durant la nit i efectua accions senzilles de les quals tampoc no recorda res l’endemà; el bruxisme, que consisteix a fer grinyolar les dents durant el son i que pot deteriorar la dentadura; i el trastorn de conducta REM, en el qual desapareix l’atonia muscular durant el son REM (fase en la qual se somnia), amb la qual cosa, segons la naturalesa dels estats de 191 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v x y z
Page 2 and 3:
EL TEU FILL AMB SÍNDROME DE DOWN D
Page 4 and 5:
Aquesta publicació ha estat possib
Page 6 and 7:
Albert Goday Arnó Endocrinòleg, C
Page 8 and 9:
Dentició (M. A. Mayoral) Depressi
Page 10 and 11:
Benvolguts pares, Està àmpliament
Page 12 and 13:
S’ha generalitzat la convicció q
Page 14 and 15:
Els nens amb síndrome de Down plan
Page 16 and 17:
La síndrome de Down és una altera
Page 18 and 19:
CROMOSOMES Què són els cromosomes
Page 20 and 21:
que són els cromosomes sexuals. En
Page 22 and 23:
les cèl·lules i altres que actuar
Page 24 and 25:
equilibrada a la seva descendència
Page 26 and 27:
tal: els de caràcter invasiu i els
Page 28 and 29:
28 Part 2 ASPECTES MÈDICS DEL NEN
Page 30 and 31:
a b c d e f g h i j k l m n o p q r
Page 32 and 33:
Page 34 and 35:
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 40 and 41:
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Page 54 and 55:
Page 56 and 57:
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
Page 66 and 67:
Page 68 and 69:
Page 70 and 71:
Page 72 and 73:
Page 74 and 75:
Page 76 and 77:
Page 78 and 79:
Page 80 and 81:
Page 82 and 83:
Page 84 and 85:
Page 86 and 87:
Page 88 and 89:
Page 90 and 91:
Page 92 and 93:
Page 94 and 95:
Page 96 and 97:
Page 98 and 99:
Page 100 and 101:
Page 102 and 103:
Page 104 and 105:
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141: a b c d e f g h i j k l m n o p q r
Page 224 and 225: El creixement i els aspectes relati
Page 226 and 227: també tenen algunes de les malalti
Page 228 and 229: Taules de creixement actualitzades
Page 234 and 235: 234 PROGRAMA DE SALUT PER A NENS I
Page 236 and 237: que cal controlar, prevenir o tract
Page 238 and 239: errugues 56, 57 bilirubina 127, 131
Page 240 and 241:
fractura 112, 113 freqüència resp
Page 242 and 243:
ous 170 òvuls 19, 47 oxigen 42, 43
show all

Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?