Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

Barcelona els militars havien fracassat, se li despertaren els
sentiments revolucionaris i s'erigí en capdavanter d'aquella gent
desbordada, que atacava i posava foc a la cartoixa. Cremaren
el taller de fusteria i el laboratori de farmàcia i de productes
químics. Tanmateix, gràcies a l'esforç d'un grup de ciutadans
antifeixistes, que envià el Comitè de Salut Pública de Badalona,
es pogué dominar totalment l'incendi i s'evità que es propagués
a la resta de la cartoixa. Així es pogué salvar la biblioteca,
que era una de les més importants de Catalunya, amb els
nombrosos llibres incunables que l'enriquien. Els monjos, una
bona cinquantena, havien estat detinguts i maltractats, pels
assaltants i incendiaris. Alguns, però, pogueren fer-se escàpols.
Els cartoixans, entre ells el prior —tots vestits de paisà—
, i els assaltants de la cartoixa, aquests amb aires de triomfadors i
cridant desaforadament, baixaren per la carretera, Conreria
avall, en direcció a Badalona. Pel camí mataren dos monjos i
en feriren dos més, deixant-los estesos a la cuneta. Continuaren
la marxa amb el propòsit, segons sembla, de matar-los tots,
una cop arribats a la plaça de les Cases Consistorials de Badalona.
Els components del Comitè de Salut Pública de Badalona,
en tenir esment d'aquelles intencions, prengueren totes les
mesures necessàries per a evitar-ho, encara que per aconseguir-ho
s'haguessin de jugar la vida. Acompanyats d'un bon centenar de
militants de tots els partits polítics antifeixistes i de les
organitzacions sindicals, especialment de la C.N.T. i de la
F.A.I., es concertaren i, amb una audàcia més que temerària, es
disposaren a evitar aquell assassinat, que una colla de folls i
irresponsables volien cometre contra aquells monjos indefensos.
En arribar tota aquella gent a la plaça, els militants antifeixistes
concertats, van sortir de tots els costats, i amb una escomesa
esfereïdora arrencaren de les mans dels manifestants aquells
monjos que eren quasi més de
200
l'altre món que no d'aquest. El desconcert va ésser general entre
els manifestants, puix que no comprenien que homes
representatius de les organitzacions antifeixistes i del Comitè
de Salut Pública, per tant, tots revolucionaris i de sempre,
s'oposessin que es matessin aquells monjos, que segons el dir de
tota aquella gent, eren enemics del poble. Aquella gent
confonia la Revolució amb l'assassinar, dues coses ben distintes
una de l'altra, per sort de la Revolució i dels ideals redemptors
que representa.
Es salvaren, doncs, tots els monjos, i se'ls va fer pujar al saló
de sessions de l'ajuntament, on se'ls va atendre en tot el que era
correcte de fer en aquells moments dramàtics que es vivien.
Entre aquells cartoixans hi havia, ultra una majoria d'espanyols,
francesos, alemanys, japonesos i filipins. Dos dies després, sota la
protecció del Comitè de Salut Pública de Badalona i del
Comitè Antifeixista de Catalunya, van ésser traslladats a
Barcelona. Amb la intervenció del President de la Generalitat
de Catalunya, senyor Lluís Companys, tots van ésser salvats i
traslladats a l'estranger.
Els altres, els dos morts i els ferits que quedaren a la
cuneta de la carretera de la Conreria, van ésser enterrats els
primers, i atesos degudament, els segons, à l'Hospital de
Badalona fins a la seva total guarició. No fa pas massa anys
que encara vivien a la cartoixa de Montalegre, on van tornar en
acabar-se la guerra d'Espanya.
El Comitè de Salut Pública de Badalona s'incautà del
monestir. Hi posà una guàrdia armada permanent, formada per
set o vuit homes de la màxima confiança, tots militants de la
C.N.T., amb la missió de guardar-lo i defensar-lo de qualsevol
mena d'atac, vingués d'on vingués.
Vuit dies després, s'esdevingué un fet que val la pena
d'explicar: un matí, mentre aquells defensors de la car-
201