Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

manera que les volia imposar, la República, ¿no l'hauria
afusellat, també?».
Sempre hem cregut, i ho hem sostingut públicament, que la
gran falla que tingueren els republicans espanyols fou la de
servir-nos la segona República en safata. I no parlem de les
altres falles que tingueren més tard, les quals anaren fent el llit
al feixisme espanyol. Fermin Galán també volia la
República, però una República federal i d'avançada social. Per
aconseguir-la, creia que calia fer la Revolució. És per això que,
al començament d'aquest treball hem dit que per conèixer el seu
pensament, cal llegir la seva obra Nueva Creación. Com a
il·lustració, creiem que és interessant de recordar alguns fragments
d'aquesta obra, els quals demostren l'elevació moral i ideològica
de l'autor:
«No es pot esperar res del capitalisme conservador, ja en
franca decadència, i en més d'un aspecte, destructor de tot el que ha
creat Tampoc no es pot esperar res de les fórmules del
liberalisme, que no són pròpiament res més que graus de
conciliació, de transacció mitjana, conservadora o evolutiva, sense
poder evitar que imprimeixi per la seva pròpia essència nous
rumbs. Esguardant el present, hi ha qui tot ho espera del
socialisme, i és tràgic pensar que el socialisme tal i com s'ha
fonamentat, no comporta en ell mateix cap nova creació. Els
partits socialistes ocupen ja el poder en diverses nacions, i cap
d'elles no emprèn reformes. En cap no té majoria pròpia, però
encara que la tinguessin tampoc no podrien portar a terme una
transformació important. Tant sociològicament, com
econòmicament, el socialisme s'ignora a si mateix. Els partits es
limitarien a realitzar intervencions que, en síntesi, qualsevol
partit liberal podria, arribada l'ocasió, fer-les. Un fi, una creació
real, el socialisme no els té. Mac-Donald, Muller, Vandervelde,
Blum... 25 , quina
25 Desgraciadament no s'equivocà Galán en preveure el
138
estructura donarien a llurs societats si es decidissin a implantar el
programa màxim de llurs partits? Per ventura, ¿Ho saben ells
mateixos? ¿Ho va saber Lenin amb el seu doctrinarisme agut?
La improvisació, el que la capacitat de cada u i el moment els
dictava dintre les seves doctrines, que per elles soles són una
negació de tota creació positiva. La institució seria la cridada
a resoldre el que solament ha de resoldre, i pot fer-ho, el
coneixement científic».
I continua dient encara Galán, en el seu llibre: «L'obra de
Marx és, sense cap mena de dubte, la millor aportació feta a la
delimitació científica del socialisme, però és just de
reconèixer que, certa, en principi, en relació amb el determinisme
històric, és falsa sociològicament considerada, per ésser falses les
anomenades lleis de la Història... Marx estudia sistemàticament
el capitalisme fins a destruir-lo idealment, com hem dit. Però,
la conclusió que després del capitalisme en ruïnes neix el
socialisme, és una conclusió hipotètica.
«Bakunin, indubtablement, és el més selecte de tots els
especuladors del socialisme. Amb profunditat de pensament
ataca la institució de l'Estat en la seva visió integral de la
llibertat i de la justícia. Els seus principis àcrates tenen en la
massa una intensa acollida. Però, cal notar el dogmatisme en
què l'anarquisme arrela després de Bakunin, tot i que aquest va
ésser tan flexible en el seu pensament i tan obert en les seves
doctrines. Ell que, amb tan àmplia visió va esguardar
l'avenir, donà vida a un cos anarquista que a poc a poc anà
dogmatitzant l'anarquia, fins a erigir-la en imatge santa a la
qual s'adora i en la qual es creu, sense més raons
que podien fer els caps dels partits socialistes europeus, quan
estiguessin al govern. No saberen evitar la guerra de 1939-1945. I, el
que és pitjor, en acabar-se aquella guerra no foren capaços de fer la
revolució a Europa per a establir el socialisme.
139