Records d'un sindicalista llibertari català - Cedall

ni se'n abstingué. La qual cosa volia dir que el dictamen obrer
confederal interpretava totalment i sense cap mena de reserves els
sentiments de tot un poble. I això, naturalment, no deixava
d'ésser importantissim i digne de tenir-se en compte.
A la mateixa sessió consistorial s'acordà conferir amplis
poders al batlle de la ciutat perquè portés endavant el projecte
aprovat, convoqués una reunió amb els representants de la
Unió Patronal, Cambra de la Propietat Urbana, Cos Mèdic,
Mútua de Comerciants, Foment Industrial, Cambra de la
Propietat Rústica i Cooperatives Obreres, de l'Associació
dels Tècnics de la indústria i de la Federació Local de
Sindicats obrers de la C.N.T. per donar-los a conèixer
oficialment el dictamen-projecte aprovat per l'ajuntament i
estudiar tots plegats els millors mitjans d'aplicació, amb el màxim
de rapidesa.
La primera reunió tingué lloc a la sala de sessions de
l'ajuntament, presidida personalment per l'alcalde, assistit per un
membre de cada una de les fraccions polítiques que integraven
el municipi, en qualitat d'assessors, i amb assistència dels
representants obrers, patronals, propietaris, comerciants, tècnics i
cooperativistes. Els metges no hi assistiren ni justificaren el
perquè de llur absència. L'alcalde ordenà al secretari de
l'ajuntament que donés lectura al dictamen-projecte. Una
vegada fet, el batlle pregà a totes les representacions allí presents
que manifestessin la seva opinió sobre el que s'acabava de
llegir, i digué que «si ningú no presentava un altre projecte
millor per a resoldre el problema de l'atur forçós que planava
com una malura perillosa sobre el nostre país, jo els agrairé a tots
que l'acceptin».
La primera representació a obrir el foc va ésser la Unió
Patronal. Manifestà que «si bé l'organisme que ella
representava no ignorava el problema gravíssim de l'atur forçós,
ells, el patrons, també en tocaven les con-
168
seqüències. És un problema —afegí— que nosaltres els patrons
no hem creat, ni provocat. Entenem —continuà dient— que la
solució d'aquest problema ha d'ésser donada pel govern de la
República i no pels badalonins. Per tant —afegí encara—, la
representació patronal, la Unió Patronal, no pot acceptar el
projecte, car els patrons badalonins no podem fer un nou
esforç, a més dels que ja estem fent des de fa una colla de mesos,
de satisfer una nova aportació per cada obrer que ocupem, com
diu que ens correspon de fer el projecte que ens ha estat
donat a conèixer fa uns moments».
La representació de les dues Cambres de la Propietat, urbana i
rústega, manifestà «que els propietaris no eren, tampoc,
responsables de la situació caòtica que regnava al país. Ja en
paguem prou, d'impostos, els propietaris. Només faltaria que ara
haguéssim de pagar els que els de la C.N.T. han tingut l'acudit
d'inventar, per fer-nos pagar els plats que els altres han trencat
amb la seva política desastrosa», acabà dient aquell antic coronel
i lerrouxista, en nom i representació del «pobrets» propietaris.
Per la seva banda, les dues representacions dels comerciants
declararen: «que ells reconeixien que s'hauria de trobar una
solució al problema que estem discutint, encara que sigui en
el pla local, puix que la persistència de l'atur forçós ens
perjudica a tots, i a nosaltres, els comerciants, més que a ningú.
Per això estem disposats a aportar el nostre ajut. Però, en
proporcions modestes i d'acord amb les nostres possibilitats».
Els representants del tècnics també feren el «pobret», encara
que estaven d'acord a col·laborar en el projecte.
Els representants de les cooperatives obreres de consum
declararen que si bé en el dictamen-projecte llegit no se'ls
demanava cap mena d'aportació, ells «l'acceptaven plenament i
responsablement i aportarien tot el
169